Guía práctica para los clientes atrapados en Banco Madrid

He inserit aquest retall del diari Expansión  perquè sembla que els tractaments de les crisis bancàries estan canviant. Aquest del tancament exprés del Banc Madrid es el primer exemple. s’haurà de seguir amb atenció perquè  pot indicar el camí a partir d’ara per a possibles  crisis bancàries i treure conclusions de com de segurs tenim els diners als banc, ja sigui en dipòsits o en fons d’inversió.

 

¿Cómo se ha llegado a esta situación?

El banco fue intervenido el pasado 10 de marzo después de que su matriz, la andorrana BPA, fuese acusada de blanqueo de capitales. Esto desató una oleada de retirada de efectivo, que ha llevado al banco a solicitar el concurso, ante la imposibilidad de hacer frente al cumplimiento de sus obligaciones. No obstante, el Banco de España explica que el concurso de acreedores “permite asegurar un igual trato a los depositantes de la entidad y al resto de acreedores”.

¿Existe alguna garantía de que recupere el capital invertido?

Sí, la que ofrece el Fondo de Garantía de Depósitos (FGD), que cubre los primeros 100.000 euros invertidos por titular y entidad. Por encima de los 100.000 euros no existe garantía alguna. En su caso, todo dependerá del proceso de liquidación.

¿Dispone el FGD de capital suficiente?

A cierre de 2013 (últimas cifras oficiales), el FGD se hallaba en pérdidas tras hacer frente al saneamiento de diversas entidades. No obstante, en 2014 recibió fuertes inyecciones de capital. ”El FGD cuenta con recursos líquidos suficientes para atender la totalidad de los depósitos cubiertos de efectivo declarados por Banco de Madrid”, señalan desde la propia institución. Además, como explica Josep Soler, presidente de EFPA (asociación de asesores financieros), en el hipotético caso de que el FGD no dispusiera de fondos, el Estado español respondería de forma subsidiaria.

¿Cuándo se podrá recuperar el dinero?

En primer lugar, habrá que esperar a que el juez acepte la petición de concurso de acreedores. A partir de este momento, se procederá a la liquidación de la entidad. El FGD restituirá a los clientes hasta los primeros 100.000 euros. Lo hará en un plazo aproximado de tres semanas. Por encima de esa cifra, los clientes tendrán que esperar al resultado del proceso de liquidación de los activos y pasivos del banco.

¿Se puede producir el efecto contagio a otros bancos?

Las posibilidades son mínimas. Ayer el ministro de Economía, Luis de Guindos, afirmó que Banco Madrid “es una entidad pequeña y específica que no supone ningún tipo de riesgo sistémico para el sistema financiero español”.

¿Qué ocurre con el inversor en fondos?

Los fondos de inversión están fuera de peligro, ya que los activos en los que invierten se encuentran depositados fuera del balance del banco y no se ven afectados por la situación concursal. “El inversor en fondos debe quedarse tranquilo: el dinero es suyo, no de Banco Madrid”, resume José María Luna, director de Análisis y Estrategia de Profim.

¿Pueden retirar el dinero los partícipes?

La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) ha suspendido temporalmente la posibilidad de reembolsar o traspasar el capital de los fondos de inversión gestionados por Banco Madrid Gestión de Activos que se encuentran depositados en el mismo grupo bancario. Esta medida persigue, según el regulador, “garantizar los derechos de los inversores en estos productos y su igualdad de trato”. No obstante, cuando la CNMV levante la suspensión se podrá solicitar el reembolso en efectivo o el traspaso a un fondo de inversión de otra gestora.

¿Qué fondos se encuentran afectados por esta medida?

Aquellos que se encuentran depositados en Banco Madrid. Los procedentes de la compra las gestoras de Liberbank y de BMN están depositados en otra entidad (Cecabank), de modo que en su caso se puede solicitar el reembolso o traspaso en cualquier momento.

¿Cómo afectará al valor liquidativo?

A priori, el valor liquidativo de los fondos no debería verse afectado por esta situación. Por un lado, todos los fondos, sea cual sea la categoría, cuentan con un porcentaje de liquidez para dar salida a los reembolsos. A partir de ahí, se procede a la venta de los activos. Si las peticiones de reembolso se acumulan, se puede crear un cuello de botella que fuerce a liquidar los activos a precios de saldo. Sin embargo, los expertos no creen que vaya a ser el caso, ya que los fondos de Banco Madrid cuentan con un tamaño limitado y la CNMV velará por que las salidas se produzcan de manera ordenada.

¿Qué ocurre con las sicav?

Al igual que los inversores en fondos, los accionistas de la sicav depositadas en Banco Madrid tampoco podrán recuperar su inversión hasta que la CNMV levante la suspensión temporal. En su caso los activos también se encuentran fuera de peligro, ya que se encuentran depositados al margen del balance de la entidad.

¿Qué sucede con las inversiones en acciones y otros valores?

Como explican desde la CNMV, los inversores no podrán reembolsar, pero sí pueden solicitar el traspaso de los valores al bróker de otra entidad, sin ningún tipo de problema.

Por otro lado, Interdin Bolsa, la sociedad de valores filial de Banco Madrid, aclaró ayer que ya no permite la apertura de nuevas posiciones, que el servicio de gestión discreccional de carteras con sistemas automáticos ha quedado suspendido y que todos los sistemas han sido desactivados.

Los clientes podrán cerrar sus cuentas a través de las plataformas de contratación de Interdin. La firma comunicará “en breve” el plazo máximo para las posiciones abiertas en mercados organizados. Según detalla, “no será en ningún caso superior al cierre de la sesión del próximo miércoles 18 de marzo”. […]

LES PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs, un d’auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d’infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.

perífrasi

Exemple

tipus

haver de + infinitiu Hem de pintar l’habitació. perífrasi d’obligació
deure + infinitiu Dec fer mala cara perquè no he dormit. perífrasi de probabilitat
anar a + infinitiu Vaig a fer -me una revisió. perífrasi d’imminència
venir a + infinitiu Vinc a fer les pràctiques. perífrasi aproximativa
tornar a + infinitiu Torna a repetir l’examen. perífrasi reiterativa
poder + infinitiu Pots parlar quan vulguis. perífrasi de possibilitat
arribar a + infinitiu He arribat a fer el cim. perífrasi ponderativa
acabar de + infinitiu Acabo de tornar de fer vacances. perífrasi temporal
estar + gerundi Està fent guàrdia. perífrasi durativa
anar + gerundi Anem engreixant el ramat. perífrasi durativa o repetitiva
tenir + participi Ho tenim comprovat . perífrasi resolutiva
deixar + participi Si te’n vas, ho deixes dit . perífrasi resolutiva
quedar + participi El foc ha quedat apagat . perífrasi consecutiva

Quan volem expressar obligació hem d’evitar absolutament la construcció castellanitzant “tenir que”. Tampoc no són correctes les construccions d’obligació “haver-hi que” i “ser precís que”, perquè també són calcs del castellà.

Exemples correctes

exemples incorrectes

He d’estudiar més. He de fer el sopar. s’han de  fer moltes coses. Cal que facis els deures Tinc que estudiar més.Tinc que fer el sopar.Hi ha que fer moltes coses.És precís que facis els deures.

Perífrasis de obligació:Hi ha que fer alguna cosa –>cal fer alguna cosa , s’ha de fer alguna cosa

Perífrasis de probabilitat
Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perífrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat d’un adverbi com probablement, segurament o potser ):  Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.
Exemples:
En el present: Deu ser bona persona. Deuen tenir gana. Deus voler alguna cosa.
En el passat: Devies tenir son. deuries tenir son. Devies voler que et mimessin.
En el futur: L’any vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.

Quan volem expressar probabilitat cal evitar les construccions en temps futur del tipus “tindran gana”, “serà molt tard”, ”voldrà alguna cosa” perquè són un calc del castellà. Hem de dir: Deuen tenir gana. Deu ser molt tard. Deu voler alguna cosa.
Igualment, en el passat cal evitar les construccions en temps condicional, com fa el castellà. No hem de dir “tindries molta gana” , sinó: Devies tenir molta gana.

Perífrasis d’imminència La imminència s’expressa amb les perífrasis: Estar a punt de + infinitiu , Estic a punt d’acabar.
Estar per + infinitiu Ara estic per fer les maletes.
Anar a + infinitiu Ho anava a dir, però vaig callar.
Aquesta última construcció només la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, s’aconsella que el verb vagi en futur, precedit de l’adverbi ara: Ara ho faré. ( no : vaig a fer-ho)  Ara t’ho diré. ( no : vaig a dir-t’ho)

Perífrasi d’intencionalitat Voler + infinitiu  Volíem casar-nos l’any que ve.

Perífrasis de gerundi

Per expressar la durada d’una acció tenim la perífrasi verbal estar + gerundi:
Estic fent el dinar.
Per expressar una acció reiterada farem servir la perífrasi anar + gerundi:
Si ho anem trampejant, ens en sortirem.
I per expressar el caràcter continuatiu d’una acció fem servir les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi:
La Maria va continuar treballant, com si res no l’afectés.
La Maria va seguir treballant, com si res no l’afectés.

Perífrasis de participi

Quedar + participi La Maria ha quedat parada.
Deixar + participi La Gemma ha deixat feta la feina.
Aquestes perífrasis indiquen la conseqüència d’una acció.
Tenir + participi
Tenim decidit d’anar-hi.
En aquest cas la perífrasi indica la resolució de l’acció.

Més propietats dels verbs

Verbs copulatius o atributius : enllacen un atribut amb el subjecte.
La pel·lícula era entretinguda .
En Guillem, l’Anna i en Pau estan malalts .

Verbs transitius : porten complement directe.
Compro patates .
Llegeixo una novel·la .

Verbs intransitius : no porten complement directe.
Corren molt.
Parlaven del dèficit públic.

Verbs reflexius : l’acció recau sobre el qui la fa.
Ens pentinem a la moda.
No es renta mai les orelles.

Verbs pronominals : afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte
Aquests dies m’he cansat molt.

Verbs recíprocs : l’acció és donada i rebuda pels mateixos que la fan.
Cada dia s’estimen més.
No ens hem escrit des de fa mesos.

L’us del guionet

L’ús del guionet afecta els mots derivats per prefixació i els mots compostos. Vegem quins s’escriuen amb guionet i quins no.
Escrivim amb guionet:
0) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (D-U-C): vint-i-u, dos-cents seixanta-vuit, …
1) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu : la no-violència, el no-res..
2)Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: sud-oest, nord-americà …
3) Els mots compostos en què el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb alguna d’aquestes tres lletres: r, s o x: barba-roig, penya-segat..
4) Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, tic-tac, baliga-balaga, a corre-cuita…
5) Els mots compostos en què, si no poséssim guionet, es produiria una lectura errònia o una grafia impossible: pit-roig, adéu-siau, cul-de-sac
6) Els mots compostos en què el primer element du accent gràfic: pèl-blanc, mà-llarg ..
7) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en què el significat del mot és la suma dels significats dels elements que el formen: museu-biblioteca, ciència-ficció, comte-rei …

Escrivim sense guionet:
8) Els mots constituïts amb prefixos: expresident, preromà, pseudoderivat…
9) Els mots construïts amb formes prefixades acabades amb o: fisicoquímic, catalanoaragonesa..

Finalment cal recordar que els topònims, com la resta de mots, també segueixen la regla del guionet: Aiguafreda, Vall-de-Roures, Mont-roig, Torregrossa …

 

Solució:
GUIONET

Article neutre “lo”

Ja hem estudiat que els articles definits son: el,els, la les, l’
He comprat els pèsols, les patates, el pa i l’arròs.
Dimarts tinc hora al metge. (Només aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
És incorrecte l’ús de l’article davant d’infinitius: El caminar és saludable. Caminar és saludable.
El que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió. Que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió.
Dins d’un text, escrivim amb minúscula l’article que precedeix alguns topònims la Bisbal d’Empordà, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de n’Hug

Cal tenir en compte que l’article definit masculí i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per a l’article neutre és incorrecta. (en el català oriental)

No et pots imaginar lo que m’ha dit.->No et pots imaginar el que m’ha dit. (el que, allò que, qué)
Això és lo millor que li podia passar. -> Això és el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar. -> Avui potser ve en Roger a dinar. (potser, segons com)
Tu no saps lo animal que és! ->Tu no saps com n’és, d’animal!
Lo/El que ens vam divertir ->Con ens vam divertir (tan …com, com)
Ara ve lo bo! -> Ara ve el que és bo/ ara ve la bona!

Digueu-li-ho tot lo més suau que pugueu –> tan suau com

lo més aviat possible –> al més aviat possible (“al més” o “al menys” seguides de l’adverbi aviat s’escriuen amb la preposició a. Per tant, direm “Envia-m’ho al més aviat possible” i no “Envia-m’ho *el més aviat possible”. De la mateixa manera, aquesta construcció es pot fer servir amb altres adverbis, com ara lluny, tard o ràpid: “Deixa-ho al més lluny possible de la taula” o “Escriu-ho al més ràpid possible”)

a lo loco –> a la babalà
a lo millor –> potse, probablement, a la millor, si molt convé
a lo seu –> a la seva/seua
a lo més –> a tot estirar,
això és lo de menys –> això rai
lo restant, lo altre –> la resta, les altres coses
per lo tant –> per tant
lo suficient –> prou
en lo tocant a –> pel que fa a
en lo successiu –> d’ara endavant
és lo mateix –> és el mateix
lo més mínim –> gens, gens ni mica
per lo general–> generalment
per lo menos –> almenys
per lo vist –> segons sembla, sembla que, pel que es veu

 

Santiago Vidal: “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”

El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ja prepara la seva defensa contra el plec de càrrecs en contra seu que el promotor de l’acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Jesús Fonseca-Herrero, ha redactat per concloure l’expedient que li va obrir per haver participat en la redacció de l’esborrany de constitució Barcelona. Política.catalana que preveu presentar el 31 de gener. “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”, va ironitzar el magistrat en el programa 23/24 del canal 3/24. Tot i que el CGPJ va descartar adoptar cap mesura cautelar quan se li va obrir l’expedient, la decisió de l’òrgan seria d’una duresa extrema en el cas que prosperés la petició de l’instructor. Jesús Fonseca-Herrero demana que se suspengui Vidal de sou i feina durant tres anys, que se’l traslladi fora de Catalunya o que se l’expulsi de la carrera judicial [….]

John Gray: “La humanitat és una ficció, no té cap poder d’acció col·lectiva”

DIUEN DEL FILÒSOF JOHN GRAY QUE ÉS EL MÉS SEMBLANT QUE TÉ ANGLATERRA A UN INTEL·LECTUAL FRANCÈS. Provocador i polèmic, és un liberal pessimista capaç de ser molt agre i satíric per desmuntar els seus rivals, els pensadors que dibuixen un món que progressa. Em rep a Londres, al despatx dels seus agents literaris, i durant una hora i mitja no s’atura gairebé ni per agafar aire. Ja marxant m’acabarà preguntant per la independència catalana, i em suggereix que no esperem res d’Europa. Ni en general ni en aquest tema.

Estem en un moment de grans canvis. ¿Millora, el món? Continua llegint

Mas proposa una llista cívica per assolir en 18 mesos la independència

Un acord transversal del sobiranisme per confegir una candidatura tan unitària com sigui possible, amb figures de prestigi de la societat civil, que assoleixi la majoria absoluta al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i, en un termini d’un any i mig, completi el procés cap a la independència. Aquest és, resumit, el pla que va desplegar ahir Artur Mas artur mas al palau de congresos del forumdavant les prop de 3.000 persones que ahir van omplir l’Auditori del Fòrum de Barcelona per escoltar la seva conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.

Un pla per al qual va demanar “generositat” als partits que defensen l’horitzó de la independència. El silenci d’ERC en acabar l’acte era prou revelador de la complicada negociació que s’albira [….]

Nou 9N. Ens falten 260.000 vots per garantir un “sí” en un referndum de l’estat

A la taula es pot veure els resultats de la consulta de participació ciutadana celebrada el passat 9 de novembre. El resum més significatiu dels resultats és:
Van anar a votar: 2,30 M de persones més grans de 16 anys. 1,86 M van votar si-si. 0,23M van votar si-no. 0,10 M van votar no.nou 9N

Si això li expliquem a algú que no conegui el país ens preguntarà, per poder fer una valoració:
Quants habitants té Catalunya?. Resposta: aproximadament 7.5 milions de persones.
Quanta gent tenia dret a participar? Resposta: No ho sabem perquè no es va poder fer un cens fiable. però podem fer aquestes estimacions:

  • Cens a les eleccions europees de 2013-> 5.31 M (participació 47,63 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2012-> 5.41 M (participació 67,76 %)
  • Cens al parlament espanyol del 2011-> 5.25 M (participació 66,82%)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2010-> 5.363 M (participació 58,78 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2006-> 5.212 M (participació 56,77 %)
  • Cens Estatut  2006-> 5.212 M (participació 48% %)

En resum que per  al nostre hipotètic interlocutor no tenim més remei que estimar la resposta i dir-li que el número de votants potencials és de uns 5,4 milions de persones. tot i com que poden votar els més grans de 16 anys podria arribar a 5.5 milions de votants.

Així doncs la participació en la consulta ciutadana ha estat del 41,8%

Quant vots “sí-sí” són necessaris per garantir un sí en un referèndum convocat per l’estat?

supòsits:

  • participació extraordinària 80%
  • Cens 5.3 M

Resposta: vots: 4.24 -> si 2,12 Milions + 1 -> ens falten 260.000 vots

Opinió personal: Si hagessin anat a votar 4.240.000 catalans en lloc de 2,3 M, és segur que el percentatge del sí baixaria del 80%, però no tinc cap dubte que superaria el 50%