By VilaWeb

7 min

View Original

L’intent de reformular el Consell per la República (CxR) ha quedat atrapat en les divergències estratègiques entre ERC i Junts. La definició de la confrontació a seguir una vegada s’exhaureixi el termini de dos anys fixat per Esquerra a la taula de diàleg, que Junts reclama d’aclarir per avançat, no complica tan sols el pacte de govern sinó que també ha encallat les negociacions paral·leles que va emprendre el mateix CxR per a integrar la direcció col·legiada del moviment independentista (tal com reclama JxCat), però a partir de la reformulació que exigeixen els republicans per a “descongelar” la seva presència i elevar la seva implicació política. El vice-president del CxR, Toni Comín, va fer una primera ronda de reunions amb ERC, JxCat, la CUP, Òmnium i l’ANC. I, per ara, no n’hi ha hagut cap més. Segons el Consell, la ubicació de la direcció col·legiada al CxR hauria d’implicar que ERC acceptés les bases de l’estratègia de confrontació recollida al document estratègic “Preparem-nos“, que advoca per establir les condicions per a culminar el procés d’independència per mitjà d’un desbordament democràtic. És un document obert a modificacions, però del qual els seus promotors no es volen desdir. “Si l’estat major entra al Consell, hauria d’assumir el ‘Preparem-nos’. És obert, és en procés, per definició és una versió preliminar, però és una estratègia de confrontació. I no per ganes, sinó perquè, com el document mateix explica, considerem que no hi ha cap altra via realista per a culminar el procés d’independència. Dit això, no veiem on hi ha la incompatibilitat entre el ‘Preparem-nos’ i la posició estratègica que els líders d’ERC defensen en les pàgines finals del seu llibre Tornarem a vèncer“, assenyala Comín en declaracions a VilaWeb.

D’una banda, el Consell ha exposat la possibilitat de reformular el seu òrgan executiu, el consell de govern del CxR, presidit per Carles Puigdemont, amb l’objectiu que ERC s’hi trobi ben representada i la CUP s’hi pugui integrar, tenint en compte que per ara només hi ha una de les seves organitzacions, Poble Lliure. De l’altra, la seva proposta és que la direcció col·legiada o estat major s’integri al CxR com un tercer òrgan, al costat de l’executiu i el representatiu (l’Assemblea de Representants). “Hem plantejat una contrapartida i una condició. La condició és que el Consell per la República no es desdirà del ‘Preparem-nos’. Això té una raó molt clara: el Consell ha nascut per culminar el procés d’independència i el ‘Preparem-nos’ proposa el camí que ens sembla que ens permetrà de fer-ho. Per això, desdir-se del ‘Preparem-nos’ seria una mica com renunciar a la raó de ser del Consell. La contrapartida és que es modificaria el reglament, per garantir que l’estat major hi encaixa amb comoditat”, detalla Comín.

Continua llegint →

Un dels llasts evidents dels fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya ha estat el protagonisme que ha adquirit des d’aleshores el poder judicial i com s’ha descompensat absolutament el lògic i necessari equilibri entre els poders d’un Estat. La inacció de Mariano Rajoy com a president del govern a l’hora de vehicular a la política totes les demandes de l’independentisme català i el seu fracàs internacional a l’hora de topar amb les urnes en la votació de l’1 d’octubre va portar a un pas endavant del deep state que es va concretar el dia 3 d’octubre en el discurs de Felip VI i un realineament dels poders de l’Estat. Ningú no dubta a hores d’ara que el poder judicial ha aconseguit la preeminència del poder amb majúscules davant el legislatiu i l’executiu. Ho pateix l’independentisme en el dia a dia amb sentències absolutament forassenyades i una repressió sense un final en l’horitzó ja que l’Estat —bé sigui a través del Suprem, l’Audiència Nacional, el TSJC, el jutjat 13 o el Tribunal de Comptes— no cessa d’escorcollar causes noves amb què poder iniciar nous procediments amb nous investigats. [….]

L’Assemblea francesa ha aprovat avui la primera llei de protecció i promoció de les anomenades llengües regionals, la qual esdevé una base legal per a la immersió lingüística, reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.

Malgrat ser l’única llengua oficial, d’ús generalitzat, la llengua francesa no ha tingut sempre aquesta preponderància al territori. Ha estat arran d’una política estatal premeditada que s’ha homogeneïtzat a tots els indrets i aspectes de la vida social.

Abans de la formació de l’estat modern, la situació era molt diferent. Fa només dos segles, el 1806, en ocasió del cens de població, es va fer una enquesta lingüística a tots els municipis de l’Imperi francès sobre la llengua materna dels habitants.

Més del 40% de la població parlava una de les llengües avui minoritzades, i prop d’un terç de l’actual territori francès era de domini lingüístic occità. La divisió natural era: al sud de l’estat, es parlava la llengua d’oc (en totes les seves varietats) i a la meitat nord, les llengües d’oïl, a la qual pertany el francès, però també el picard, el normand i el gal·ló.

Continua llegint →