Un dels llasts evidents dels fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya ha estat el protagonisme que ha adquirit des d’aleshores el poder judicial i com s’ha descompensat absolutament el lògic i necessari equilibri entre els poders d’un Estat. La inacció de Mariano Rajoy com a president del govern a l’hora de vehicular a la política totes les demandes de l’independentisme català i el seu fracàs internacional a l’hora de topar amb les urnes en la votació de l’1 d’octubre va portar a un pas endavant del deep state que es va concretar el dia 3 d’octubre en el discurs de Felip VI i un realineament dels poders de l’Estat. Ningú no dubta a hores d’ara que el poder judicial ha aconseguit la preeminència del poder amb majúscules davant el legislatiu i l’executiu. Ho pateix l’independentisme en el dia a dia amb sentències absolutament forassenyades i una repressió sense un final en l’horitzó ja que l’Estat —bé sigui a través del Suprem, l’Audiència Nacional, el TSJC, el jutjat 13 o el Tribunal de Comptes— no cessa d’escorcollar causes noves amb què poder iniciar nous procediments amb nous investigats. [….]