Nova Zelanda ha “eliminat efectivament” el coronavirus. Això és el que van fer bé.
En una tarda cruixent, quatre ciclistes van pedalar bicicletes de muntanya per la carretera de dos carrils de la serpentina a la riba sud del llac Wanaka. Aquesta part de la muntanyosa illa del sud de Nova Zelanda sol tenir dies clars a l’abril, els caps de setmana aportant un munt de vehicles turístics i campistes destinats al terminal del Parc Nacional Mount Aspiring. Però aquest dissabte a la tarda no va passar ni un sol cotxe, deixant les bicicletes per creuar pel mig de la carretera.
La carretera deserta va ser només una manifestació de la resposta decidida de Nova Zelanda a l’esclat del COVID-19. Sota les estrictes ordres de tancament, les llums eren fosques i els patis buits a tots els pubs, cafeteries i negocis del centre de Wanaka, i la cinta de policia groga es va segellar al parc de patins i al parc infantil, on els gronxadors estaven lligats amb cremallera fora del seu abast per extreure la temptació. . No és que hi hagués gaire risc de transgressió: a banda del trotador ocasional o la parella per sortir una mica d’aire, els carrers de la ciutat estaven tan abandonats com un conjunt de The Walking Dead.
A la carretera del Mont Aspiring, els ciclistes, jo mateix, es van dirigir cap a la badia de Glendhu, on un cartell marcava el més nou parc de bicicletes de muntanya de Nova Zelanda, Bike Glendhu. Una barrera amb senyals “tancats” pintats a mà bloquejava l’entrada de la carretera de granja; un fil de sender inclinat temptador cap al sud a la vessant de la muntanya de lli, per sobre de desaparèixer en cims dentats.
Continua llegint →