1. Saps quina és la paraula que permet escriure bé els guionets en les quantitats?–>DUC (desenes, unitats, centenes)
2. Quins números tenen una forma per al masculí i un altra per al femení? –> un/una, dos/dues, dos-cents/dues-centes …
3. Quina és l’única desena que té una i per unir-se amb les unitats? –> (la dels joves) vint-i-un, vint-i-dos,..   (trenta-un, trenta-dos..).
4. Hi ha algun número que port accent? –> si (milió..)
5. Hi ha algun número que s’escrigui amb l·l ? –> no
6. Escriu correctament aquesta quantitat d’euros (358) –> tres-cents cinquanta-vuit (DUC)
7. Escriu correctament aquesta quantitat de lliures (12.623) –> dotze mil sis-centes vint-i-tres.
8. Quins números s’escriuen amb una q? –>quatre, quaranta, quinze, quatre-cents..
9. Quins números sonen amb essa sonora quan els pronuncies?–> onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
10. I amb una essa sorda? –> dos, tres, sis, set, disset, seixanta, setanta, cent,
11. Quin és el contrari de molt? –> gens
12. Quin és el contrari de massa? –> gens ni mica
13. Quin és el contrari de res? –> tot
14. Quin és el contrari de gaire, massa, prou?–> gaires, massa, prous
15. Saps la diferència entre un i u ?–> u, és un número.  un, és un quantitatiu.
16. Com acaben el ordinals que venen després del quart?–> cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè

Un miler, una mil·mil·lèsima, un mil·lenari -> quan parlem de períodes de temps hi ha l·l segur.

Quan parlem de fraccions hi ha l·l geminada: mil·ligram, mil·lilire, mil·límetre

Els quantitatius són uns  determinants  que indiquen quantitat de manera global o imprecisa. Poden ser variables o invariables, depenent de si tenen variació de gènere i de nombre.

1. La dièresi solament serveix per indicar que en una sil·laba no hi ha diftong. –> És fals ja que també indicar que cal pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi
2. Podem posar dièresi a sobre de una i/u precedida d’una g o una q + vocal. -> És fals, ja que només s’ha de posar si toca; per exemple: pasqua.
3. El grups gua/qua i guo/qua no porten mai dièresi –> És veritat ja que en aquests casos la u es pronuncia sempre i per tant no fa falta col·locar la dièresi.
4. Si podem accentuar no posarem dièresi. –> És fals ja que una paraula pot portar dièresi i accent. Per exemple  qüestió.
5. La dièresi sempre es posa sobre la segona vocal. –> És fals. Per exemple qüestió. Es valid només per a diftong decreixents.canviï, estudiï, copiï,
6. Una paraula pot dur accent i dièresi. És veritat. Per exemple pingüí, diürètic
7. La dièresi sempre es posa damunt de la sil·laba tònica. ..>  És fals. Per exemple diürètic,traïdor, veïna,
8. Els infinitiu no porten mai dièresi a la terminació. ..> És veritat. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir són excepcions, com ja hem estudiat  : agrair, traduint, beneirà, produiria…
9. Si la forma singular d’un substantiu porta accent la plural pot portar dièresi. –> És veritat. Per exemple: país, països; suís, suïssa..
10. El futurs, condicional i gerundis dels verbs acabats en vocal+ir no poden portar dièresi.–> És veritat. veure punt 8. Són els anomenats fills i parents del infinitiu. Traduir, traduint, traduiré, traduiria
11. Les paraules que comencen amb un prefix que acaba que acaba en vocal i van seguides d’un mot que comença en i o bé u no porten dièresi. –> És veritat. son del tipus coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir,  (mirar excepcions a la dièresi al punt Dièresi (1))
12. Un mot primitiu pot tenir un diftong i el seu derivat pot tenir dièresi. ?

Rep el nom de dièresi un signe gràfic ( ¨ ) que col·loquem en català damunt la i i la u (ï, ü) amb dues funcions fonamentals:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui (compareu la pronúncia de guerra amb la d’aigüera). Exemple: aigüera, Pasqües, pingüí, obliqüitat…
2. Indicar que una i o una u, en qualsevol de les posicions que normalment originen diftong, no s’ha de pronunciar en la mateixa emissió de veu que la vocal anterior o següent. En aquest cas, la dièresi evita el diftong, és dir, assenyala que les dues vocals es pronuncien en síl·labes separades (compareu la pronúncia de rai amb la de raïm).

Tanmateix, aquest segon cas té algunes excepcions:

Les paraules en què, per les regles d’accentuació, la i o la u ja duen accent gràfic. Així escrivim països, Lluïsa…, però país, Lluís…

Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: arcaisme, egoista… El mot proïsme, però, porta dièresi.

Els mots començats pels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, intra-, pre-, re-, semi-: antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir, semiindiferència. No es consideren compostos el nom reüll (i derivats) i les formes del verb reeixir.

Les paraules acabades en les terminacions llatines – us, -um: Màrius (Mà-ri-us), pòdium (pò-di-um)…

L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir: agrair, traduint, beneirà, produiria…

També cal parar atenció en:
Les formes del present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn.

Les formes verbals en què coincideixen dues ii que no formen diftong. En aquest cas col·loquem una dièresi a l’última i: canviïn, apreciï, estudiï, copiïs. Són planes.

Dièresi en els verbs:
1º) Acabats en vocal+IR : reduir, agrair, beneir
2ª) Acabats en IAR: confiar, estudiar. Cal que jo confiï (plana). La dièresi va a la segona  sempre.(ruïnós, diürètic).
3º) Acabats en EAR/OAR/UAR: crear, suar
present de subjuntiu (crear): creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn
creure (crec verb velat o gutural): cregui, creguis, cregui, creguem, cregueu, creguin.

1. Els mots plans acabats en diftongs decreixents (ai,ei,oi,ui, au,eu,iu,ou) s’accentuen. Passa sobretot als verbs: éreu, naixeríeu,…
2. Canvi de tònica respecte el castellà: acne, diòptria…

Separació de síl·labes

Diftong

Accentuació

–

Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

1. Els adjectius que tenen el masculí i el femení igual són adjectius.. Invariables
   examples:
   • Els acabats en -aire: rondinaire, boletaire
   • Els acabats en -ble: amable, feble, desplegable, impossible,…
   • Els acabats en -nt: Intel·ligent, diferent, insolent,elegant, …
   • La majoria dels acabats en -al, -el, -il: formal, rebel, fàcil
   • -ista: idealista
   • -ant: elegant
   • ent: inteligent
   • -ar, -or : popular, anterior
   • _sida: suïcida
   • -arca: monarca
   • -a àtona: belga,idiota
   • alguns acabats en -e àtona: alegre, jove, lliure, salvatge…
   • -ç: feliç, capaç
   És útil la regla mnemotècnica: aire-ble-mo-ne.xxxxx
2. Les terminacions -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, or, -ble són pròpies d’adjectius invariables 
   Exemple: igual, fidel, fàcil, popular, anterior, amable
3. Els adjectius que tenen el masculí diferent del femení són adjectius variables
   Exemple: pobre- pobra, divertit- divertida
4. Hi ha adjectius que tenen una forma per al singular i una per al plural. són els que acaben en les terminacions invariables:
5. Quan un adjectiu acaba en vocal neutra (correcte-correcta?, ample-ampla) pots traduir-lo al castellà. si en castellà té masculí i femení en català també.
   

   Català negre/negra esquerre/esquerra terrible

   Castellà negro/negra izquierdo/izquierda terrible

6. Hi ha dos excepcions: pobre/pobra—>pobre (en castellà) rude–>rudo/ruda
7. Tenen femení aquests adjectius
   trist…trista
   cortès… cortesa
   comú… comuna
   valent… valenta
   covard… covarda
8. feu la forma femenina de tots el colors que conegueu
9. El adjectius que fan el plural en -os en: xt, ig, x, s, c, ç (com els substantius)
   capaç–> capaços, roig->rojos, boig->bojos, feliç->feliços, mixt->mixtos, fosc-<foscos
10. Escriu el femení i el plural de:
    boig : boja, bojos
    mixt: mixta, mixtos, mixtes
    fosc: fosca, foscos, fosques

Quan un mot conté una a/e en posició àtona el so es el mateix [ae]. El mateix passa amb la o/u en posició àtona el so es el mateix [u]. Amb aquest diccionari pots practicar.

Dictat de les paraules:

solució:

Enllaç

1. En els substantius i adjectius podem resoldre el problema de la o/u enmig de paraula buscant…el primitiu.
   Serie del jove: joventut, jovenívol, jovent, jovenalla. juvenil  és un pseudoderivat (fals derivat) conserva la u del llatí.
   Serie del MOC: Aquell mocós tenia un problema mucós segregava molta mucositat per la mucosa nasal,
   la o àtona es pronúncia u.
   vosaltres sortiu; elles cosiran; tu tusses; nosaltres tossíem; jo surto; tu culls; escopint
2. En els verbs hi ha una regla principal que diu que hem de mirar…. 3ª persona del singular del present d’indicatiu.
3. Hi ha cinc verbs que no admeten la regla principal (Generalment la o en posició àtona es pronuncia u), són: sortir, collir, tossir, escopir, cosir. (regla memotècnica : dona al·lèrgica: Sortir a collir flors, tossir, escopir, i tornar a casa a cosir).
4. Els verbs PODER i VOLER tenen dos temps verbals en què totes les persones s’escriuen amb u. Son: l’imperatiu i present de subjuntiu->

   SUBJUNTIU

   Present

   pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

   IMPERATIU

   pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

5. Pseudoderivats. Són cultismes que provenen del llati. El normal que dins d’una família de paraules trobem la mateixa escriptura amb o o amb u: olla->olleta,  full->fullejar, sol->soledat. Però en alguns casos hi ha diferències dintre de la mateixa família. són el pseudoderivats (falsos derivats) boca->bucal; cloure->exclusió; corb->curvatura etc..
6. El pseudoderivats s’escriuen amb u ?
7. Poseu o/u en aquest noms: muntanya, torró, embotit, botifarra
8. Els noms anteriors són discrepàncies (del castellà)

enllaç