Catalunya i els imperis (1)
27/04/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca
Els imperis són uns grans espais econòmics d’història molt diversa. Estan formats per 
unitats polítiques territorials, que poden ser molt diferents. Els imperis són proveïdors a gran escala d’alguns béns públics: defensa i seguretat, xarxes d’infraestructures de transport i comunicació, acords comercials i protecció duanera. Sistema monetari. Els estats, en canvi, són, d’entrada, unes empreses nascudes, a Europa, al tombant dels segles XV-XVI per raons militars, que, al segle XXI, com a empreses militars, han deixat de tenir sentit. Alguns estats europeus van esdevenir imperis que, a partir de 1945-60, han anat desapareixent. Al món del segle XXI, funcionen els vells/nous imperis (uns 10), estats antics, moderns i recents (192, a l’ONU), i els nous estats lleugers (també dits regions legislatives: uns 500).
1. L’economia i la societat catalanes es van començar a configurar, ara fa 1.000 anys, dins de dos grans imperis. Una part, al nord, els comtats, formaven part de l’Imperi Carolingi, amb capital a Aquisgrà. L’altra part, al sud, a les terres de l’Ebre, formava part de l’Imperi Islàmic, amb capital a Bagdad (i, quan es fragmentà, amb capital a Còrdova).
2. Després, els comtats dels Pirineus s’independitzaren i s’expandiren cap al sud, cap a les illes i els ports de la Mediterrània, i, més tard, cap a l’Atlàntic. Formaren la Confederació de Catalunya-Aragó o Imperi Català, que funcionà entre 1282 (incorporació de Sicília) i 1517 (any de l’elecció de Carles I com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, mentre era a Molins de Rei).
Fou un imperi compost, format, des de 1343, per diversos virregnats. Des de 1359, amb la creació de la Generalitat de Catalunya, es configuraren els governs (i els parlaments) dels diferents territoris de l’Imperi.
3. Des de 1517, Catalunya i tots els territoris de la Corona de Catalunya-Aragó, van formar part de l’Imperi Universal de Karl I /Carles I. L’Imperi Català s’integrà, doncs, dins d’aquest primer imperi global (que es dividirà a partir de 1556) on es donaria impuls a la creació dels virregnats d’Amèrica i d’Itàlia, seguint la vella idea catalana del rei Jaume I de crear nous regnes com el de Mallorca o el de València.
4. Entre 1556 i 1714, Catalunya, i la Generalitat, forma part de l’Imperi Hispànic. Amb fortes limitacions, però. Per exemple: només una ciutat del regne de Castella (Sevilla) tindrà el privilegi de poder comerciar amb Amèrica. I els reis seran cada cop més reticents a convocar els parlaments de la Confederació catalanoaragonesa.
El 1640, Catalunya esdevé, per poc temps, una peça de l’Imperi Francès. La Generalitat fa comte de Barcelona el rei francès Louis XIII. Des de 1659, per un acord entre els Imperis Hispànic i Francès, Catalunya és dividida: el Rosselló, el Conflent i mitja Cerdanya, seran francesos. Sense que la Generalitat, que es manté al sud dels Pirineus, participi per res en les negociacions.
5. L’endemà de 1714, la Corona Catalanoaragonesa és suprimida. La Catalunya Nord segueix formant part de l’
Imperi Francès. La resta de Catalunya, Aragó, Mallorca i València, de l’
Imperi Hispànic. Menorca i Gibraltar, de l’
Imperi Britànic. Sicília, Nàpols i el Milanesat, de l’
Imperi Austríac. Sardenya, del regne del
Piemont. L’Imperi Català és, doncs, fragmentat i engolit per algunes potències militars europees.Ara: els avenços en la navegació i en les noves tecnologies industrials i les idees de la Il·lustració van obrir el pas a la continuació del creixement econòmic a Catalunya, i a Amèrica. Per exemple, el 1768 començà a funcionar la Junta de Comerç, que tingué les funcions de direcció dels afers econòmics. Un xic més tard, la llibertat de comerç amb Amèrica.
6. Entre 1810 i 1814, Catalunya és integrada a l’Imperi Francès. Barcelona esdevé la seva segona ciutat. Però l’entrada, més fàcil, de productes francesos farà mal a l’economia catalana.
Una ‘Constitució’ favorable
El Parlament català, reunit el 1701 a Barcelona, va adoptar un acord o Constitució que respon als interessos dels catalans. El seu títol és: “Que los naturals del Principat de Catalunya tingan dos places, una en lo Consell de Nàpols, l’altra en Milà”. Així, les corts catalanes tindrien un representant als governs de dos territoris que l’Imperi Hispànic havia heretat de l’Imperi Català: Nàpols, que havia format part de la Confederació de Catalunya-Aragó, i Milà, que era, des de 1447, a l’òrbita catalana.
