En aquest moments les lletres del tesor poden ser una opció als dipòsits del banc per a treure una rendibilitat als estalvis.

Les Lletres del Tresor són títols de deute públic emesos per l’Estat per al seu finançament. El seu termini de venciment sol ser inferior a 18 mesos i presenten la peculiaritat que s’emeten a descompte. És a dir, el subscriptor quan compra paga menys que el valor nominal del títol, mentre que en el moment del venciment rep aquest valor nominal.

Aquest menor preu en el moment de la compra és el rendiment que ofereix el títol.

Per calcular la rendibilitat que obté l’inversor cal distingir entre Lletres amb venciment a menys d’1 any i a més d’1 any:

a) Si venç abans d’1 any, s’aplica la llei de capitalització simple:

I(rendiment)=C*r*t com I= valor Nominal-Preu de compra-> N-P=C*r*t P (1 + i * t) = N Sent “P” el preu que paga per la lletra “N” el valor nominal de la lletra (import que rep al venciment)

b) Si venç a més d’1 any s’aplica la llei de capitalització composta

P (1 + i) ^ t = N

En subscriure i en vèncer la lletra, l’entitat financera sol cobrar comissions, que en el primer cas incrementen el preu de compra i en el segon cas disminueixen l’import rebut en el reemborsament. Aquestes comissions cal incorporar en les fórmules anteriors per calcular la rendibilitat de les lletres.

Per tant: Exemple: Es subscriu una lletra del tresor de 1.000 €. amb venciment a 1 any mesos. El preu de compra és de 960,66, Calcular la rendibilitat :

En ser una operació a menys d’1 any s’aplica la llei de capitalització simple 1000=960,66(1+i)-> i=0,04095 4,095%

Per tant, la rendibilitat (anual) que obté l’inversor en aquesta operació és del 4,095%

Si es volen evitar les comissions bancaries tenim que tindre una compte en el banc d’Espanya, un certificat digital per a poder treballar per internet, una compta associada a un banc que no ens cobrin comissions per les transferències La subhasta no competitiva garanteix l’adquisició de paper, però no al millor interès, sinó al tipus mitjà.

. Prima de risc

Al costat de les cotitzacions borsàries, un altre mesurador que ha cobrat gran importància en l’últim any és la prima de risc, que mesura el diferencial del que bons espanyols en comparació dels seus homòlegs alemanys a un termini de deu anys. Si la prima de risc és alta, l’inversor que hagi comprat deute públic d’un país tindrà menys seguretat de veure amortitzada la seva adquisició. Aquesta tensió dificulta el finançament exterior dels Estats i condiciona també l’activitat dels bancs.