Arxiu de la categoria: unix

Instal·lar deepin 25.1

Publicat el per

Sí. Amb les captures que has enviat, la situació sembla aquesta:

  • C: → Windows (375 GB)
  • D: → 100 GB buits reservats per Deepin
  • G: → USB d’instal·lació de Deepin 25
  • El teu USB conté els fitxers correctes (EFI, boot, live, etc.), però quan arrenques acaba al prompt grub> en lloc d’iniciar l’instal·lador.

Això acostuma a indicar un problema amb la creació del USB o amb el mode d’arrencada (UEFI/Legacy).

Procediment recomanat

Pas 1: Verificar que Windows usa UEFI

A Windows:

  1. Prem Win + R
  2. Escriu:
msinfo32
  1. Busca Mode BIOS.

Digues-me què hi posa:

  • UEFI
  • o Legacy

Això és important.

Pas 2: Tornar a crear el USB

Si has copiat els fitxers manualment a G:, no serveix.

Utilitza Rufus:

Rufus

Configuració:

  • Dispositiu: el teu USB
  • Selecció d’arrencada: ISO de Deepin 25.1
  • Esquema de partició: GPT
  • Sistema de destinació: UEFI (no CSM)
  • Sistema de fitxers: FAT32 (si Rufus ho permet)

Prem Inicia.

Pas 3: Arrencar el USB

Reinicia.

Durant l’encesa prem:

  • F12 (Dell, Lenovo)
  • Esc o F9 (HP)
  • F8 (Asus, algunes plaques)

Escull una entrada semblant a:

UEFI: Kingston USB

o

UEFI: SanDisk USB

No seleccionis l’opció sense «UEFI» si n’hi ha dues.

Pas 4: Quan aparegui Deepin

Escull:

Install Deepin

o

Try Deepin

Pas 5: Particionat

Quan arribis a les particions:

NO triïs «Erase disk».

Busca l’opció:

Manual
Custom
Advanced

Selecciona la partició de 100 GB (l’actual D:).

Fes:

  • Format → ext4
  • Punt de muntatge → /

La partició EFI de Windows NO s’ha de tocar.

Normalment serà una partició FAT32 petita (100-500 MB).

Pas 6: Instal·lar GRUB

Quan Deepin pregunti on instal·lar el carregador:

tria el mateix disc on hi ha Windows.

Normalment:

/dev/nvme0n1

o

/ dev/sda

(no una partició concreta com /dev/sda3).

Pas 7: Reiniciar

En acabar hauries de veure:

Deepin
Windows Boot Manager

i poder escollir sistema.

Abans de continuar

Necessito dues dades:

  1. A msinfo32, què diu Mode BIOS (UEFI o Legacy)?
  2. Com vas crear exactament el USB de Deepin? Amb Rufus, Balena Etcher, Ventoy o copiant fitxers manualment?

Amb això et podré dir per què acabes al grub> i com solucionar-ho abans d’instal·lar Deepin a D:.

Perfecte! Com que tens UEFI, has de canviar dues coses a Rufus:

Canvis necessaris:

  1. Partition scheme: Canvia de MBR a GPT
  2. Target system: Canvia de BIOS or UEFI a UEFI (non CSM)

La resta deixa-ho igual (FAT32, cluster size, etc.).

Per què és important?

  • GPT + UEFI és l’estàndard modern, funciona millor i és més ràpid
  • MBR és per a ordinadors antics amb BIOS legacy
  • Amb UEFI podràs utilitzar Secure Boot si vols (tot i que recomano desactivar-lo temporalment per a la instal·lació)

Després de canviar-ho:

  1. Clica START
  2. Rufus et preguntarà si vols escriure en mode ISO o DD → tria ISO (recomanat)
  3. Espera que acabi (uns 5-10 minuts)
  4. Quan digui «READY», ja tens el USB llest

Següent pas:

Un cop tinguis el USB preparat:

  1. Reinicia l’ordinador
  2. Entra a la BIOS/UEFI (normalment F2, F12, Supr o Esc durant l’arrencada)
  3. Desactiva Secure Boot (opcional però recomanat per evitar problemes)
  4. Canvia l’ordre d’arrencada perquè el USB sigui el primer
  5. Guarda i reinicia

Vols que t’expliqui com identificar la teva partició D: per preparar-la abans d’instal·lar?

Comandes WSL, UNIX, LINUX.

Publicat el per

Aquí es fa una mostra de comandes que es van usant

  1. sudo chmod -R 777 /volume2. La comanda sudo és una abreviació de “superuser do” o “switch user do”. Es tracta d’una comanda que permet als usuaris executar tasques amb privilegis d’administrador o superusuari (root) en sistemes Unix i Linux.Quan utilitzes sudo, introdueixes la teva contrasenya per demostrar que tens permisos per realitzar una acció específica. Això és útil per a tasques que requereixen permisos especials, com instal·lar paquets, modificar fitxers de sistema o executar comandes que afecten tot el sistema. La comanda chmod -R 777 és una comanda que s’utilitza per canviar els permisos d’un fitxer o directori en sistemes Unix i Linux.
  2. ———–
  3. Canviar el nom d’un fitxer: mv /volume2/dateutil_env/wsgi.py /volume2/dateutil_env/wsgi-old.py
  4. ——————-
  5. Moure el fitxer: mv /volume2/web/0-python/test_app.py /volume2/dateutil_env/

ASGI vs. WSGI (Enllaç)

2. Trobar on és un fitxer per exemple apache2.4-> ls -la /var/packages/Apache2.4/

urqtejmi@synology_vall:/volume2/dateutil_env$ ls -la /var/packages/Apache2.4/
total 64

  • Entrar en un entorn virtual: Navega fins al directori de l’entorn virtual:cd /volume2/dateutil_env (per exemple poden haver molts entorns virtuals)
  • Activa l’entorn virtual:source bin/activate Després d’activar l’entorn, el prompt de la línia de comandes hauria de canviar per indicar que estàs dins de l’entorn virtual, per exemple: urqtejmi@synology_vall:/volume2/dateutil_env$ source bin/activate
  • (dateutil_env) urqtejmi@synology_vall:/volume2/dateutil_env$ i per sortir :(dateutil_env) urqtejmi@synology_vall:/volume2/dateutil_env$ deactivate urqtejmi@synology_vall:/volume2/dateutil_env
  • ——————————————————————————
  • Cerca un fitxer: Un cop connectat, utilitza la comanda find per buscar el fitxer o la carpeta dateutil_env. Per exemple: find / -name "dateutil_env" es pot delimitar la recerca find /volume2. Si hi ha problemes amb els permisos: sudo find /volume2 -name "dateutil_env"
  • Què es un entorn Virtual? Un entorn virtual és un espai digital simulat on els usuaris poden interactuar amb objectes, eines i informació, sovint de manera remota o a través de dispositius electrònics1. En el context de la programació, un entorn virtual de Python és una eina que ajuda a mantenir les dependències necessàries per a un projecte en un lloc aïllat, evitant conflictes amb altres projectes.