La variant tortosina és l’element més singular de la jota ebrenca.

La jota ja és dansa d’interès nacional a Catalunya. El Consell de Cultura Popular i Tradicional va aprovar divendres passat la proposta de declaració feta pels serveis territorials de Cultura a l’Ebre que ara s’inclourà al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Això significa que la jota s’equipara amb la sardana.

La declaració de la jota com a element festiu patrimonial d’interès nacional es basa en una memòria documentada sobre la història i les característiques actuals de la jota. La primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una ball pecaminós. A Catalunya, la jota és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó i principalment a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat, on la variant tortosina o cantada és l’element més singular. [….]

El punt final de la vida de Joan Solà no serà la conclusió de la seva obra faraònica en la construcció del català modern. D’aquí a pocs mesos sortirà el darrer volum de l’obra completa de Pompeu Fabra, que Solà va enllestir conjuntament amb Jordi Mir. També l’editorial Empúries té en procés d’edició el llibre L’última lliçó, que aplega els discursos i textos escrits per Joan Solà en els darrers mesos. Seran els epílegs de l’obra singular d’un intel·lectual que va aplegar la disciplina científica de la lingüística i la filologia amb la divulgació a la premsa. En el seu últim article, fa una setmana al suplement Cultura de l’Avui, editat pel Grup Hermes, el mestre recordava que des de fa 36 anys havia publicat més de mil articles a la premsa, des de començament dels setanta. Són gairebé quatre dècades de fidelitat als lectors catalans, que se sumen a la seva llarga trajectòria professional com a docent. Els seus alumnes són una legió i el recorden amb afecte i admiració. La notícia de la seva desaparició ha coincidit amb el retrocés i les prohibicions que patirà el català en les administracions, les retallades provinents de l’aplicació de l’Estatut mutilat. És una doble i pèssima notícia, que es pot interpretar en clau dins un dia nefast per al país. No obstant, a part del seu llegat en tants terrenys, cal reivindicar també l’actitud: l’optimisme i el vitalisme, el somriure i la ironia. El caràcter de lluitador ha de ser un exemple. Joan Solà no serà oblidat perquè queda la seva obra. [….]

Aquestes celebracions fetes tan contracorrent dels sentiments catalans son la demostració que la cultura castellana no te res a veure en la nostra. Tot es absolutament fryky. Inclosa la asistencia de països com Argentina, Chile, Colòmbia, Equador, El Salvador, Paraguai, Bolívia y Mèxic. Se suposa que la independència d’aquests països, ara repúbliques, va se contra la monarquia Bourbon espanyola. No s’entén que ara vinguin a rendir pleitesia com un Montilla qualsevol.

Barcelona. (Agencias).- Por quinto año seguido, el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, se ha llevado silbidos, gritos de «dimisión» y abucheos varios en su llegada a la Plaza de Lima en la tradicional recepción a los Reyes, Don Juan Carlos y Doña Sofía, previa al desfile militar con motivo del Día de la Hispanidad. La sorpresa ha sido que en el desfile de este año -en el que la crisis ha hecho recortar la participación de militares hasta 3.000, mil menos que el año pasado-, que rendía homenaje a los ocho países hispanoamericanos que celebran su bicentenario, la bandera de Venezuela no haya desfilado [….]