El nuevo presidente de RTVE, Alberto Oliart, reconoció ayer en el Congreso que RTVE cometió un «error histórico» al hablar de la «corona catalanoaragonesa» en vez de la Corona de Aragón y de Pere II en vez de Pedro III cuando informó sobre los restos encontrados en el monasterio de Santas Creus. Pese a este reconocimiento del error y de que pidió disculpas, Oliart no mostró ninguna disposición a que RTVE rectifique la información [….]

El Pleno de las Cortes de Aragón aprobó, con el voto en contra del PP y del Partido Aragonés (PAR) e IU, la proposición de Ley de Lenguas Propias de la Comunidad Autónoma, presentada por el PSOE, que negoció con CHA.  

La ley reconoce la existencia del aragonés y el catalán en Aragón, y se basa en los principios de voluntariedad, zonificación y, expresamente, la no co-oficialidad. Solo el castellano es lengua oficial en Aragón. Esta ley entrará en vigor un mes después de su publicación. [….]

Les Corts d’Aragó han aprovat aquest dimecres l’anomenada llei de llengües, que reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l’administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l’ensenyament.

La llei d’ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l’única llengua oficial d’Aragó i relega el català i l’aragonès a llengües «pròpies, originals i històriques» que, dins d’aquesta definició, «han de ser conservades».

En contra de la llei han votat el PP, el Partit Aragonès (PAR) –soci de govern– i IU –que ha argumentat que la llei es quedava curta– i a favor el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquesta llei entrarà en vigor un mes després de la seva publicació.

Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d’aragonès, i ha subratllat que «científicament» està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, «la paraula maleïda». [….]

¿Está Catalunya interesada en la independencia? La participación y el resultado que hoy registren las consultas sobre la independencia en 167 municipios catalanes aportará nuevas cifras al debate, pero más allá del interés ciudadano la clase política lleva días movilizada, y los dos grandes partidos, PSC y CDC, marcan posiciones sobre el alcance de la iniciativa. Los socialistas subrayan que no es oportuna y dan prioridad al Estatut, y así lo dijo ayer el secretario de organización, José Zaragoza, quien alertó de que las consultas debilitan a los defensores del Estatut y «dan argumentos» a sus adversarios. El PSC, además, reunió simbólicamente a su consejo de alcaldes, que integran los de ciudades de más de 40.000 habitantes, en defensa de la constitucionalidad de la norma básica catalana. CDC, en cambio, optó ya en un primer momento por apoyar, aunque no alentar, los referéndums, como una oportunidad para «levantar la voz» ante la «incomprensión de España«, en expresión del secretario general adjunto, Felip Puig. [….]

Vot en família i desafiant el fred d’un dia gris i humit que no ha frenat l’afluència a les urnes del 13-D. El ritme de les votacions a les 166 poblacions de Catalunya que fan un referèndum sobre la independència ha augmentat a partir de les onze del matí. Després d’una primera hora amb molta expectació mediàtica i amb els electors més matiners, molts dels quals han passat pel col·legi electoral abans de fer una sortida amb bicicleta o d’anar a córrer, els altres ciutadans aprofiten les seves activitats de diumenge per anar a votar, després d’esmorzar, comprar el diari o passejar el gos.

No hi ha hagut, per ara, cap tipus de protesta, malgrat els anuncis ambigus de la Falange, que davant del canvi de data imposat per Interior van respondre que no acceptaven la modificació i que continuaven «convidant els ciutadans a manifestar-se espontàniament».

Famílies senceres, amb adolescents que lamenten no poder votar perquè encara no tenen els 16 anys, personatges populars locals i no tan locals s’enduen el protagonisme.

A Sant Cugat del Vallès, hi ha votat Raül Romeva, l’eurodiputat d’ICV, que ha definit la jornada com un «fet normal, positiu i natural dins de la democràcia. Un total de 1.800 persones havien votat en aquesta població del Vallès, la més gran de les que s’han afegit al 13-D. Com a polític visitant, Sant Cugat ha tingut Joan Carretero, de Reagrupament, que ha recordat que el 13-D prova que «el procés estatutari està en via morta» i que s’ha de superar l’autonomisme.

Un total de 1.800 persones havien votat a Sant Cugat fins a les onze del matí, en les dues primeres hores de votació. La xifra representa el 3% del cens i s’afegeix als 1.045 vots anticipats recollits.

A Vic, sota un cel gris i amb molta humitat, un total de 157 persones havien votat en la primera hora i mitja al principal col·legi dels 9 que hi ha, el del Temple Romà. Per allà hi ha passat l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), que ha avisat que «cal continuar treballant perquè Catalunya decideixi el seu destí [….]

La consulta per la independència que s’ha celebrat aquest dissabte a Sant Jaume de Frontanyà ha acabat amb una victòria del sí, amb divuits vots a favor, i un vot en contra. És a dir, el 94% han votat a favor de la independència de Catalunya. Del total de 21 censats que podien votar, hi han participat dinou veïns. [….]