He col·locat la porta -> L’he comprat 
Han col·locat la porta -> L’han col·locat
Refarem els pons -> els refarem
Veure les teves germanes ->les veurem
Bec aigua-> en bec
Tens moltes idees -> en tens moltes
No sé que vol -> No ho sé
Diu que vindrà -> ho diu
Pinta això –> ho pinta
L’ex primera ministra i líder opositora, Iúlia Timoixenko, ha sortit aquest dissabte de la 
clínica penitenciària on estava ingressada i es dirigirà cap a la plaça de la Independència de Kíev.
El seu alliberament s’ha fet efectiu després que la Rada Suprema d’Ucraïna ha aprovat una resolució per “complir els compromisos internacionals” de posar-la en llibertat.
Un total de 322 diputats, 22 més de la majoria exigida per la Constitució que és de dos terços, han donat suport a la resolució. [….]
Portem uns dies veient imatges esfereïdores per TV. Veient com manifestants opositors als govern són tirotejats des dels terrats de les cases i moren a dezenes
El que semblava ahir impossible en unes hores s’ha fet realitat.
arquitecte de somnis (resum 16-2-2014)
És una novel·la que relata la vida del geni del modernisme Antoni Gaudí . Se centra en el moment que un matrimoni burgés, barceloní li encarrega la construcció de La Pedrera o casa Milà al passeig de Gràcia número 92.
La Pedrera és l’última gran realització d’ un dels arquitectes més grans de tots els temps. L’edifici queda enllestit definitivament el 30 d’octubre de 1912, sis anys més tard des de que es va encarregar la construcció. Gaudí té seixanta anys i en aquest projecte ha volgut plasmar tots els seus coneixements i experiències.
Aquesta novel·la té més protagonistes que Gaudí i la Pedrera, queden ben retrats tots els personatges que els envolten: L’esnob Pere Milà, la seva esposa Roser Segimon (vídua de l’indià Josep Guardiola, i financera del projecte), la seva amant Rita, i les famílies i amics de tots ells..
A la novel·la també queda ben reflectit com vivia la burgesia barcelonina de principis del segle XX, formada pels indians que van fer fortuna a les Amèriques i que retornaven a casa on, per netejar la seva consciència, feien obres culturals i de caritat, i també formada per les velles famílies aristòcrates reconvertides en fortunes industrials tèxtils.
La zebra del zoològic té un zero de geografia
La senyora Rosa Camarasa i Manises és la professora de geografia del zoològic i està molt empipada amb els seus alumnes. Ja no sap què fer perquè siguin més disciplinats i, sobretot, perquè estudiïn. I això que ella sempre hi ha posat molt de zel, en això. De sempre ha considerat que la seva feina era molt exigent i que de la mateixa manera que ella es passava hores i hores preparant les classes, corregint els quaderns, mirant de fer més atraient la geografia, també havia d’exigir dels seus alumnes el mateix entusiasme.
— Nazària, fes el favor d’endinsar-te en l’explicació de l’Àfrica que hem fet aquests dies —va dir a una zebra que no parava quieta ni un moment.
— No en vull saber res, de l’Àfrica, jo —va respondre, impertinent, la zebra
Nazària, mentre etzibava una guitza al lleó Bizantí.
La senyoreta restà astorada: no se’n sabia avenir, de tanta impertinència. Quan encara estava fent oh! i ah! d’indignació per aquella mala conducta es va sentir un xiscle molt intens. Resultava que l’elefant Azaries enfonsava una de les potes a la panxa del mico Nicasi i aquest, enfellonit per la lesió, mossegava la cua del seu company atacant.
Eduard i Alice
Eduard tenia un desig infernal d’Alice. El seu cos l’excitava, però li era absolutament inaccessible. Igualment turmentador era l’escenari de les seves cites; o bé vagarejaven junts una o dues hores pels carrers foscos, o bé anaven al cinema; la monotonia i les ínfimes possibilitats eròtiques d’aquestes dues variants (no n’hi havia cap altra) van donar a entendre a Eduard que potser podria assolir èxits més consistents si pogués veure Alice en un altre ambient. Un dia, doncs, li va proposar amb una expressió càndida d’anar a passar el cap de setmana amb el seu germà, que tenia una casa a la vora d’un riu, en una vall plena de boscos. Li va descriure amb entusiasme els innocents encants de la natura, però Alice (en altres àmbits sempre ingènua i confiada) va entendre cap a on anava i ho va rebutjar bruscament.
G/J (TG/TJ)
Escrivim j al davant: de a, o, u. (jardí, menjar jove, rajolí juvenil, ajuda)
Excepcions: Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: (objecció, objectar, injecció, injectar, trajectòria, projecció, majestat, jerarquia, jersei, jeroglífic) .
-Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jèiem
– Una sèrie de noms propis, d’origen hebreu: Jesús, Jesucrist, Jeremies, Jehovà, Jeroni, Jerusalem, jesuïta,Jerònim
-Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglífic
Escrivim g al davant de e, i: gener, mengen girafa, màgic
Aquestes regles també s’han d’aplicar als grups tg i tj. mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge