Eduard i Alice
Eduard tenia un desig infernal d’Alice. El seu cos l’excitava, però li era absolutament inaccessible. Igualment turmentador era l’escenari de les seves cites; o bé vagarejaven junts una o dues hores pels carrers foscos, o bé anaven al cinema; la monotonia i les ínfimes possibilitats eròtiques d’aquestes dues variants (no n’hi havia cap altra) van donar a entendre a Eduard que potser podria assolir èxits més consistents si pogués veure Alice en un altre ambient. Un dia, doncs, li va proposar amb una expressió càndida d’anar a passar el cap de setmana amb el seu germà, que tenia una casa a la vora d’un riu, en una vall plena de boscos. Li va descriure amb entusiasme els innocents encants de la natura, però Alice (en altres àmbits sempre ingènua i confiada) va entendre cap a on anava i ho va rebutjar bruscament.