Roma es va construir sobre set turons històrics (Aventí, Celi, Capitolí, Esquilí, Palatí, Quirinal, Viminal). Aquests turons han estat fonamentals en la història i el desenvolupament de la ciutat que la rodeja com un collage confeccionat amb retall d’història, vestigis imperials, placetes amb esglésies barroques i tracttories encantadores. El patrimoni artístic de la capital d’Itàlia és tan abundant que no queda restringit als museus, sinó que apareix en places i carrers del centre, integrat en la vida quotidiana dels seus habitants.

Tot l’any està plena de turistes, a pesar d’ells, la seva visita sempre reserva nous atractius d’art i gastronomia per gaudir en segones i terceres visites. I és que a Roma és possible prendre un cafè al costat d’un temple de 2000 anys o tafanejar aparadors amb l’última moda.

1 Coliseum

L’Amfiteatre Flavi, conegut com a Coliseu per la colossal estàtua de bronze de Neró que hi ha a la rodalia, enlluerna des de fa gairebé 2000 anys al centre arqueològic de la ciutat. Impulsat al 70 dC per l’emperador Vespasià on s’ubicava l’estany de la Domus àuria de Neró, entre els turons Palatino, Esquilino i Celio, és l’amfiteatre més gran del món. Es va culminar deu anys més tard, ja sota l’imperi de Tito, fill de Vespasià, amb una inauguració que es va celebrar amb 100 dies de jocs.

Dedicat als combats, jocs entre gladiadors, simulacres de caça i combats navals, fa 189 metres de llarg 156 d’ample i té una alçada de 48 metres. En total, són 24.000 m² que albergaven fins a 50.000 espectadors. Sota la sorra, que feia 76 metres per 46, els soterranis comptaven amb paranys aixecats per muntacàrregues. En 438, la prohibició dels jocs gladiadors per Valentinià III va marcar l’inici del declivi de l’amfiteatre. Durant l’edat mitjana i el Renaixement es va utilitzar com a pedrera de materials, utilitzats fins i tot per a la construcció de la Basílica de Sant Pere. També va servir com a allotjament per a animals i lloc per a tallers artesanals i habitatges.

2 Fòrum romà

The Roman Forum retained its importance especially during the Republican period, when the valley gradually filled with public buildings whose remains are still preserved. These buildings, which almost always originally had a timber frame and brick facing, were reconstructed on various occasions, in part because they were frequently destroyed by fire or civil strife. It was this unplanned continuity of its buildings over time which gave the Roman Forum its typically disorderly appearance, without a unitary plan. The area’s development peaked with the victorious end of the Punic Wars in the 2nd century BC when four basilicas were built: the Porcia, Opimia, Aemilia and Sempronia. Later, first under Julius Caesar and then Augustus and the early emperors (1º c. BC-1ª c. AD), the Forum gradually took on a different role, that of monumental center and place of religious memory, whilst public life moved to the nearby Imperial Forums. As a consequence, building activities were interrupted, with one last moment of glory in the late empire with the construction of the honorary columns and equestrian statues. True decline began with the imperial court’s move to Ravenna and the edicts of the 4th century AD decreeing the closure of the temples, some of which were turned into churches. This was followed in the 5th century by the Visigoth and Vandal invasions. The abandoned buildings fell into ruin whilst the ground level of the Forum rose to cover what remained. Buried in vegetation and now on the edge of the city the square became pasture, whence the name of “Campo Vaccino” (Cow’s field).

A finals del segle VII aC, el fòrum romà va començar a erigir-se on abans hi havia una àrea pantanosa. Primer es van construir els edificis dedicats a l’activitat política, religiosa i comercial. Després va ser el torn de les basíliques civils. Els diferents emperadors van afegir monuments com els temples de Vespasià i Titus i el d’Antonino Pius i Faustina, erigits en honor als emperadors divinitzats, o l’Arc de Septimi Sever, aixecat l’any 203 dC per commemorar els seus triomfs sobre els parts a l’extrem occidental del Fòrum.

Al segle IV dC, l’emperador Majenci va fer construir el temple dedicat a la memòria del seu fill Ròmul i la imponent Basílica al turó de la Vèlia. L’últim monument construït al Fòrum va ser la Columna, erigida el 608 dC, en honor a l’emperador bizantí Focas. Després d’un període de decadència en què va ser usat com a lloc de pasturatge, alguns monuments van sobreviure en ser convertides en esglésies. Amb la unificació d’Itàlia (1859-1870), es van fer els primers treballs sistemàtics d’excavació a la zona.