La vocal neutra és un fonema que es representa [ə]. És molt freqüent en tots els dialectes orientals del català, on s’aplica sistemàticament a totes les vocals a i e àtones, en mots com és ara Barcelona, que conté tres vocals neutres. Però si la pronuncia de mestre/mestra es la mateixa, com s’ha d’escriure?
Normes d’escriptura de la vocal neutra
La regla general diu que els noms i adjectius acabats en vocal neutra al singular s’escriuen en –e si són masculins (poble, pare, cofre, mestre, negre) i en –a si són femenins (mestra, taula, pedra, sala, negra). Normalment aquests acabaments (femenins) coincideixen amb els acabaments en castellà. Cal tenir present, però, que hi ha algunes excepcions:
És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
Masculins que acaben en -a
Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demòcrata
Substantius masculins que provenen de femenins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
paraigua, el picaporta
Altres
dia, goril•la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc.
i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
Femenins que acaben en -e
Els femenins següents
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície, acne, crisàlide, flaire, higuiene, torre, síndrome, maire…
espècie, sèrie
Les terminacions
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres
jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple
Adjectius Invariables: noble, alegre -> dona noble; home noble
La vocal neutra en els mots derivats:
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim la mateixa vocal (a / e) en la forma primitiva i en les derivades.
Exemple: terra (terreny, terrenal , terrós); camp (campestre, camperol, acampada).
Pel que fa als verbs, la primera persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’escriure la vocal neutra de l’arrel.
Exemple: canto (cantaré, cantaves, cantaríem); menjo (menjaré, menjava), etc.
Cal tenir present, però, que en els verbs treure, jeure, néixer, péixer (“verbs del part”), fer i saber, la vocal neutra de l’arrel s’escriu sempre amb a:
Exemple: trec (trauré, trauria, traient); jec (jauré, jauria, jaient); sé (sabré, sabria, sabent); neixo (naixeré, naixeria, naixent).
- Les formes tòniques d’aquests verbs són correctes tan amb a com amb e.
- Les formes àtones s’escriuen amb a.
La vocal neutra arbitrària
Amb les regles exposades en els apartats anteriors, no n’hi ha prou per explicar tots els casos de l’ortografia de la vocal neutra. De fet, la majoria de paraules en què és present la vocal neutra no s’inclouen en els casos explicats anteriorment. Si teniu dubtes, no us esteu de mirar el diccionari. Tot i així, és bo que tingueu presents els mots que vénen a continuació i que se solen escriure malament, sovint per interferència dels corresponents mots castellans:
Vocal neutra 2
- La vocal neutra es pot representar amb a, e
- La vocal neutra es sempre una vocal àtona
- La vocal neutra és un so propi del català oriental
- Els masculins generalment acaben en e
- els femenins generalment caben en a
- Terapeuta és un substantiu masculí que acaba en a per tan es una excepció
- Tots els noms que en singular acaben en a àtona fan el plural en ..es
- La última lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una a (canta)
- La penúltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una e (cantes)
- vine, corre, obre, omple son excepcions al punt 8
- Els infinitius de la segona conjugació poden acabar en er o re així que també són excepcions
- Per saber si una paraula s’escriu amb a/e enmig de paraula busquem el primitiu
- Espardenyeria s’escriu amb e perquè ve de espardenya
- Per saber si una forma verbal porta a/e sovint busquem la 3ª persona del singular del present
- Nadar s’escriu amb a perquè ve de natació
- Hi ha verbs que divergeixen d’aquesta norma són exepcions
- Si una paraula s’escriu igual que en castellà és perquè son llengües romàniques
- Les vocal que falten en aquestes paraules: perfum, senzill, secret, són les mateixes que escriuríem en castellà
- Les paraules que canvien la e per la a o al inrevés, respecte el castellà, es diuen.. discrepàncies (hi ha unes 30)
- Treball, setí , rancor són discrepàncies
- a en castellà, e en català:
afeminado – efeminat
albaricoque – albercoc
amatista – ametista
amparar – emparar
añoranza – enyorança
armiño – ermini
asamblea – assemblea
astilla – estella
barniz – vernís
ebanista – ebenista
estandarte – estendard
estarcir – estergir
jalea – gelea
maravilla – meravella
maldita – maleïda
monasterio – monestir
resplandecer – resplendir
satín – setí
trabajo – treball
alcázar – alcàsser
ánade – ànec
cáñamo – cànem
cuébano – cove
espárrago – espàrrec
Esteban – Esteve
huérfano – orfe
Lázaro – Llàtzer
mientrastanto – mentrestant
órgano – orgue
rábano – rave
ráfaga – ràfega
sàbana – llençol
tálamo – tàlem
tráfago – tràfec
Ampurdá – Empordà
Ampurias – Empúries
tanteo – tempteig
cámara – càmera
jabàlina – javelina
e en castellà, a en català:
abenuz – banús
arrebatar – arravatar
asesino – assassí
averia – avaria
cenefa – sanefa
cebatana – sarbatana
Cerdeña – Sardenya
delante – davant(i davantal,endavant)
embajada – ambaixada
esmeralda – maragda
letrina – latrina
rencor – rancor
rebaño – ramat
b en castellà, v en català:
barniz – vernís
bermellón – vermelló
boga – voga
bogar – vogar
bóveda – volta
buitre – voltor
abeto – avet
abogado – advocat
aborrecer – avorrir
abortar – avortar
abuelo – avi
alcoba – alcova
arrabal – raval
baba – bava
arroba – arrova
cambio – canvi
cascabell – cascavell
caballo – cavall
cobarde – covard
Córdoba – Còrdova
embestir – envestir
esbelto – esvelt
Esteban – Esteve
gobernar – governar
grabar – gravar
haba – fava
Habana – Havana
haber – haver
labio – llavi
pabellón – pavelló
prueba – prova
rábano – rave
sabio – savi
taberna – taverna
traba – trava
trébol – trèvol
latrina
peixater
majorana
sarbatana
Terminacions verbals -aba, -abas, etc., -ava, -aves, etc.
2. v en castellà, b en català:
vaho – baf
vaina – beina
varón – baró
vellón – billó
venda – bena
verbena – berbena
verruga – berruga
viga – biga
vivaque – bivac
volcar – bolcar
vasco – basc
Vizcaya – Biscaia
devanar – debanar
calvo – calb
desenvuelto – desimbolt
móvil – mòbil
reventar – rebentar
revolcar – rebolcar
savia – saba
Álava – Àlaba.
Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):
ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo
hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata”
Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta
Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu
D
