Beseit i una mica de xirigol. Xirigol  perquè es una barreja de coses,  aquest bloc no està especialitzat en cap tema específic, es com un calaix de sastre. I Beseit perquè intenta està escrit en lo català que parlem per estos indrets. La paraula xirigol no la trobo al diccionari, es un plat molt típic de la comarca del Matarranya que consisteix en una barreja de verdures: pataques, carbassó, ceba, pebrot ... fet a foc lent. Intentaré crear un diccionari de català on aniré afegint totes les paraules que usem per aquí i que no estan recollides encara als diccionaris. Xirigol, es la primera.  

Per a mi es molt útil mantindre un bloc on vas apuntant les coses que no vols que te s’oblidin. T’ajuda a organitzar-te, a tindre un  registre dels teus hobbies, ja siguin aquets viatges, fotografia, musica.. i lo que es mes important a descobrir el plaer d’escriure. Hi ha gent que es aficionada quan llegeix una noticia que li crida l’atenció al diari, a retalla-la i guardar-la a un calaix. Jo també ho soc, la pestanya retall de diari, es precisament això, l’únic que els diaris son electrònics.  Es a dir portà un bloc està ple de avantatges. Aconsello vivament a tothom que ho provi.

He utilitzat la paraula català per a referir-me a la nostra llengua, aquest es el nom oficial des de que  les Corts Aragoneses van aprovar la llei de llengües l’any passat al 2011. Gaudim-ne mentre  puguem abans que aquests de Madrid o Saragossa, li tornin a dir “xapurreau”, aragonès oriental, o qualsevol altra bestiesa.

 Per a mi seguirà sent català. La llengua que estimo, de la que em sento orgullós i que lluitaré per ella.  Es lo meu granet de sorra i petita contribució a la llengua del meus pares i del meus avantpassats (a pesar del meu cognom basc, estem per aquests indrets del Matarranya com a mínim des del segle XVII), perquè una llengua no es mes important perquè la parlin mes milions de persones. Es important perquè arriba a la intimitat de les persones, es lo vehicle per pensar, compartir conversacions, llegir, resar i comunicar-se en los demès. No importa si la parlen cent persones o 100 milions, a tots els hi fa el mateix paper i els converteix en homes i dones.  

Algunes Preguntes

Perquè parlem català a tota la Franja?
Molta gent, encara avui en dia, pregunta quan visita los nostres pobles, com es que estan al Aragó parleu català? La veritat es que moltes vegades ni nosaltres mateixos ho sabem, ens hem limitat, que no ha sigut poc, a transmetre la llengua dels nostres pares als nostres fills, això ho hem fet si ens hem quedat al poble. Desgraciadament mols de nosaltres o els nostres pares hem tingut que deixa el poble per anar a buscar feina a la ciutat. En aquests casos no ha sigut estrany veure mares de Beseit que tornen de Saragossa (o altres ciutats de parla castellana) al cap de pocs anys, parlant en castellà als seus fills nascuts al poble.

La pregunta perquè a la franja parlem català, també me la he fet jo moltes vegades. Sent una pregunta tan senzilla, la resposta no es troba fàcilment. Per no hi ha cap misteri: Al vídeo de youtube al peu d'aquesta pagina 'evoluon das linguas' es pot veure com van anar formant-se i expandint-se les llengües a la península Iberica a partir del any 1000. Així dons, tota la Franja actual i altres terres on avui en dia ja s'ha perdut lo català van formar part del principat de Catalunya.

Des de quan aquest territoris formen part del Aragó?
Des de l'any 1300 que Jaume II rei de Sicília, Aragó, Catalunya y Valencia, va rectifica los límits entre Aragó i Catalunya. [ Font ]

Des de quan aquests territoris del Matarranya estan inclosos a la província de Terol?
La divisió provincial actual va ser ideada per Javier de Burgos al any 1833

Es van tindre en compta aspectes lingüístics, o de proximitat o de intercanvis comercials?
En absolut

Geografia de la llengua catalana

Actualment el català en les seves variants l'instigues (Valencià, Mallorquí..) es parla al següents països o territoris:

Ordenats per població:

Catalunya (7.134.679 h)
Pas Valencià (4.806.908 h)
Les Illes (1.001.062 h)
Catalunya Nord (422.297 h)
Andorra (78.549h)
 Franja de Ponent (45.357 h)
 L'Alguer (40.257 h)

percentatge de població que L'entén o el parla:

Franja de Ponent 98,5%
Catalunya 97,4%
Andorra 96,2
Les Illes 93,7
L'Alguer 90,1%
País Valencià 75,9%
Catalunya Nord 65,3%


 
TOTAL POBLACIÓ DE PARLA CATALANA: 9.118.882 habitants

EL PERCENTATGE MES ALT DE CATALANOPARLANTS ES A LA FRANJA

Paradoxalment, la població de La Franja es la única de tot el territori espanyol que estant a la seva terra no te el dret a rebre educació, a la escola, en la llengua del seus pares.   Nomes la tossudes dels nostres pares i avantpassats ha fet possible que la nostra llengua ens arribi a nosaltres casi idèntica com es parlava fa mes de nou segles.

(Fonts del Institut d'estudis Catalans i elaboració pròpia)

Reportatge Franja de Ponent

Evoluçom das línguas

Conclusions del reportatge de YouTube:
La població de la Franja es menyspreada pel govern d'Aragó. Ignorant des de sempre la nostra llengua i dividint-la tot lo que pot.
La població de la Franja es  molt desconeguda per la resta dels països o territoris de parla catalana.
La directora de la escola (Antonia Cuchí) ens dona una bona lliçó:
"La gent de aquest territori vol segui sent lo que es i vol segui parlant lo que parla. Tan Catalunya com Aragó, ha de tenir en compte que aquest territori existeix, i volem segui sent lo que som."

Aragó ja te llei de llengües