1. VOCALISME ÀTON

A)  A/E O/U

B) Escriu el derivats i pseudoderivats de les paraules següents:

C) Conjuga aquest dos verbs que tenen alteració A/E i O/U en el radical
Escriu els temps present indicatiu, present subjuntiu, imperatiu, subjuntiu imperfet, futur, condicional dels verbs:

Verbs de “al·lèrgia” ( sortir, collir, tossir, escopir, cosir)
Verbs del “part” (jeure, treure, néixer, )
Verbs de “l’aigua” (corre, vine, obre, omple)
Verbs poder i voler
Verbs de “la vida” (ésser, néixer, péixer, créixer)

2. ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

A) Separa per síl·labes i encercla cada diftong i triftong que trobis en aquests mots.

B) Posa-hi accent i/o dièresi quan calgui

3. ARTICLE

A) Substituir el mot subratllat per un altre entre parèntesi i adaptar-hi preposició i article

B) Corregir expressions, dintre d’una frase, amb lo neutre

4. SUBSTANTIU i ADJECTIU

posa quan puguis el femení singular, el masculí plural, el femení plural.
Per començar fes clic a “practica amb les fallades”

GENERE I NOMBRE

5. QUANTITATIUS i INDEFINITS

Subratllar formes incorrectes i posar-ne la solució sota

6. LÈXIC

Subratllar l’opció correcta

7. EXPRESSIÓ ESCRITA

Basada en una novel·la (250 paraules)

8. EXPRESSIÓ ORAL

Parlar segons guió del llibre que has llegit:

exemple:

Guió per parlar d’una novel·la

INTRODUCCIÓ:

He llegit la novel·la Olor de Colònia, de l’autora Sílvia Alcàntara, es va publicar l’any 2009.

Sílvia Alcàntara va néixer al Bergadà l’any 1944 i tot i que aquesta és la seva primera novel·la és de gran qualitat literària.

ARGUMENT:

És una novel·la sociològica de la societat catalana que descriu com era la vida a  una colònia tèxtil durant l’època de postguerra i fins els anys 70.

En quant als personatges es pot dir que la mateixa Colònia és el protagonista principal: tot un poble al voltant d’una fàbrica tèxtil, on l’amo, el senyor Viladomat, és poc menys que un déu. Les classes socials coincideixen amb les categories laborals dintre de la fàbrica: el director, els majordoms, el cap dels escrivents, primer l’Isidre i després el Climent. Lògicament, en aquesta època, no pot faltar el clero amb un convent dintre de la Colònia.

Els fets es desenvolupen a partir d’un gran incendi, aparentment fortuït, on  mor el cap dels escrivents: L’Isidre. El nou cap és el seu amic el Climent que ha tingut des de petit una intensa relació amb la seva dona, la Teresa. Ella i els seus fills han de cedir la casa al nou cap, al Climent i la seva esposa, la Matilde que per fi creu que ha arribat l’hora d’integrar-se al grup selecte de la Colònia.

El temps va passant, intrigues,  bodes, naixements i defuncions es succeeixen. La tele i el 600 entren a la colònia, però també la crisi del tèxtil. Es fa un nou tripijoc, aquesta vegada no és un incendi,  per enganyar als accionistes de la fàbrica i amagar  un desgavell dels estocs. Ara se les carrega el Climent. Tota la classe “selecta” de la colònia està implicada en aquests tripijocs i quan més amunt més: l’ordre de matar l’Isidre, perquè sabia massa, va sortir dels amos i la va executar el director. Aquest crim no sortirà mai a la llum ni entrarà a cap jutjat. Però d’alguna forma, els seus responsables sí que reben el seu càstig: tan l’amo com el director acaben sols, oblidats i arruïnats. La fàbrica cau en unes altres mans que modernitza i automatitza els processos. La Colònia ja no té raó de ser. La seva gent s’ha d’adaptar als canvis i començar un altra vida fora …

OPINIÓ:  Olor de Colònia és una novel·la que m’ha agradat i que recomano la seva lesctura. El llenguatge és ric, Els personatges tenen força i vitalitat psicològica. L’interés pel relat no s’agafa des de la primera pàgina, ja que costa situar-se entre tans personatges. Només quan et familiaritses en tots ells et quedes engantxat amb la lectura.