No es un tópico, ni un lugar común. Catalunya celebra hoy las elecciones más  importantes de su historia. Es la única afirmación que suscribirían el  presidente catalán y el presidente español, los partidos de  izquierdas, los de derechas y, como se ha comprobado en la campaña, hasta la  extrema derecha española. También coinciden en ello los periódicos de Barcelona  y los de Madrid y el centenar largo de medios de comunicación internacionales  que se han acreditado para cubrir la jornada electoral en la que Catalunya  fijará su rumbo colectivo. [….]

El primer ministre britànic, David Cameron, i l’escocès, Alex Salmond, han signat aquest dilluns al migdia l’acord que permet la celebració d’un referèndum d’independència la tardor del 2014. El pacte inclou la transferència a Escòcia del poder legal per organitzar la consulta en un memoràndum de sis pàgines que compromet els líders britànics i escocesos a col·laborar amb bona voluntat per fer el referèndum i respectar-ne el resultat, sigui quin sigui. La Comissió Electoral tindrà un rol destacat a l’hora de dissenyar la pregunta exactaque, com volia Londres, serà només una pregunta amb resposta “sí o no”, tot i que el redactat el decidirà el parlament escocès, amb majoria de l’SNP.[….]

Ja no recorda quan va començar a pensar a escriure sobre el 1714. Vint anys? El cas és que quan el seu amic, el també antropòleg Alfred Bosch, va publicar la seva trilogia, ja hi treballava, però no ho tenia “prou madur”, diu. Victus (La Campana), la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol, és, doncs, el resultat d’anys de reflexió, estudi i documentació, una novel·la que ha hagut d’escurçar de prop de 300 pàgines per donar agilitat a la lectura, un material, per cert, que penjarà al seu lloc web per als lectors interessats a aprofundir en la història.

Sánchez Piñol treballa ara en el guió: ja s’han venut a Europa els drets d’autor per fer-ne una pel·lícula; l’escriptor voldria una producció a l’estil de Braveheart, per donar a conèixer arreu la història èpica del setge: la història de la lluita dels catalans contra l’opressor. […]

Respaldo total de la Liga Norte a la autodeterminación de Catalunya y de Escocia, como parte de una reforma de la Unión Europea que dé más protagonismo a sus regiones y quite mucho poder a los actuales 27 estados nacionales. Así se ha pronunciado hoy en Roma el nuevo líder de la Liga Norte, Roberto Maroni, elegido en julio pasado después del grave escándalo de corrupción y nepotismo que protagonizó el fundador del movimiento, Umberto Bossi. [….]

El procés polític obert a Catalunya, sobretot arran de l’esclat provocat per la manifestació massiva de la Diada, il·lusiona i inquieta a les Illes i al País Valencià. [….]

Hem d’anar per passos. Quan Catalunya sigui un estat d’Europa, es impensable que la resta de Països Catalans assumeixin tranquil•lament ser una província d’Espanya esperant l’assimilació complerta. Al contrari, els sentiments afloraran quasi d’immediat i Catalunya serà un germà fidel. Però no ens avancem als esdeveniments. Hem d’anar pas a pas

Spain lurched further towards a full-blown constitutional crisis as Catalonia announced a snap election potentially opening the way for the country’s most economically important region to declare independence from Madrid.

As police in the Spanish capital barricaded the Spanish parliament against anti-austerity protestors, the government of Mariano Rajoy vowed to stand firm against a drive by Catalonia for secession as the Spanish leader faces the most critical period of his premiership. 

 “The hour has come to exercise our right to self rule,” said Artur Mas, Catalonia’s president. He called the vote, which is likely to be cast as a proxy referendum on Catalan independence, after Mr Rajoy last week rejected his demands for greater fiscal autonomy, triggering a wave of nationalist sentiment in the northern region.

The political turmoil within Spain came amid signs that a German-led group of eurozone countries were attempting to roll back an agreement reached in June that would free Spain of tens of billions of euros in bank bailout debt.

Under the June deal, Spain’s €100bn bank bailout would be shouldered by the new €500bn eurozone rescue fund, the European Stability Mechanism, rather than the Spanish government.

On paper the ESM will not be given legal powers to take over the bank bailouts entirely until the eurozone politicians have agreed to a federal banking supervision system. But according to senior officials Spain has promised that its bailout will be covered even though it is scheduled to begin in November well before a final agreement.

However, after a meeting between the German, Dutch and Finnish finance ministers on Tuesday, the three said the ESM would not be allowed to take over “legacy assets” recapitalised before the banking supervision system was in place. This calls into question the markets’ assumption that Spain’s bailout and any assets put in the soon-to-be-created Spanish “bad bank” will be covered by the deal.  [….]

Més d’un milió i mig de persones i milers i milers d’estelades van prendre ahir els carrers de Barcelona en una manifestació històrica per demanar la independència de Catalunya. Va ser una marxa pacífica, intergeneracional i molt familiar. Ara l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que es veu legitimada per un gran suport ciutadà, demana al govern que mogui fitxa i iniciï el rumb cap a l’estat propi. Que “escolti” la veu del poble. El president de la Generalitat, Artur Mas, els rebrà avui o demà.[….]

Com seia un procés d’independència si s’arribés a produir? Seria pacífic o amb una escalada de tensió que, eventualment podria portar a un conflicte obert?

Analitzem 3 escenaris:

1. Amistós

La independència pacífica és més l’excepció que la norma tot i així, hi ha antecedents de processos civilitzats.

2. Boicot

La repressió violenta és un camí difícil a l’Europa occidental, però hi ha un camí del mig entre el procés pacífic, com el boicot comercial o l’ús del control sobre algunes infraestructures.

3. Violent

Entre les armes i el setge judicial i polític. La solució militar es preveu a la Constitució, però generaria rebuig de la comunitat internacional i de l’opinió pública.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat en el transcurs del seu missatge institucional amb motiu de la Diada que «mai com ara Catalunya havia estat tan a prop de la seva aspiració i el seu anhel de plenitud nacional». Segons Mas, «cada dia que passa hi ha més catalans que s’incorporen al sentiment i al concepte que és a nosaltres, als set milions i mig de persones que configurem la Catalunya d’avui, a qui correspon decidir lliurement el nostre futur com a poble i com a nació». Pel president de la Generalitat, això suposa «un motiu d’esperança» i considera que la transició nacional ja ha començat per la via de la reivindicació del «primer objectiu àmpliament aglutinador i compartit: el pacte fiscal». [….]

El conseller de Cultura troba «històric» que Brussel·les hagi admès per primera vegada que la independència de Catalunya és un afer també d’Europa. «L’estat espanyol és profundament perjudicial per al conjunt dels interessos catalans», [….]