L’altre 9-N, avantsala de les plebiscitàries

Publicat el per
1

que-consulta-del-Mas-no_ARAIMA20141015_0055_18“Anem endavant i això vol dir que el Govern manté l’objectiu d’organitzar la consulta del 9-N. Hi haurà locals, urnes i paperetes”. Així de convençut es va mostrar ahir Artur Mas, amb tota la solemnitat que dóna la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, per explicar com serà el nou procés participatiu. Un 9-N que vol que tingui una aparença gairebé idèntica a la consulta promesa, que el Tribunal Constitucional ha deixat en un suspens que ni ell ni els partidaris del dret a decidir han sabut esquivar en diverses cimeres. Serà una consulta “diferent de la prevista” i que, per damunt de tot, serà “l’anticipada a la definitiva” en forma d’eleccions plebiscitàries. […]

FELICITATS PRESIDENT!
Trobo l’estratègia del president Mas genial. Quan a la portada del diari AVUI vaig llegir, la setmana passada,  la possibilitat de poder votar sense llistes i que les inscripcions es fessin just quan es vota, em va semblar magnífica. Vaig saber que votaríem. El president Mas s’ha fet seva aquesta possibilitat, l’ha estudiada i l’ha millorada. Felicitats president. Estic convençut que el 9N, el qui vulgui,  podrà anar a votar. Els contraris a que els catalans votin, seguiran posant tots els pals que es puguin a les rodes, seguiran menyspreant la iniciativa, i tot el que es vulgui. Hem d’admetre que la sortida es excel·lent.
Crec que la astúcia del president el fa mereixedor de encapçalar la llista de les eleccions plebiscitàries que s’entreveuen molt pròximes.

El món local lliura a Mas les mocions en suport de la consulta

Publicat el per
Respon

Més de 800 alcaldes i regidors han lliurat aquest dissabte al migdia al president de la Generalitat, Artur Mas, les mocions aprovades a 920 ajuntaments, diputacions i consells comarcals en suport de la consulta.Els alcaldes en el moment de travessar des de l'ajuntament de Barcelona fins a la Generalitat, a plaça Sant Jaume de Barcelona (horitzontal)

Mas ha rebut els acords a favor del dret a decidir de mans dels representants de les set vegueries catalanes al Pati dels Carruatges del Palau de la Generalitat, ple de gom a gom.

Tot seguit han obert els parlaments els presidents de les dues entitats impulsores de la moció. l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El primer en fer-ho ha estat el president de l’AMI, Miquel Buch, que ha destacat la unitat del territori al voltat del procés: “Hi som la gran majoria, 920 ajuntaments. Ho fem des de la diversitat, com és Catalunya, un país ric i divers”. Buch ha volgut remarcar que el món local farà costat al president. “Quan et giris, ens veuràs al darrere teu”, ha dit a Mas.

De la seva banda, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, ha explicat que han fet aquest pas perquè “ens ho reclama la nostra gent”. Continua llegint →

Mas convoca la consulta

Publicat el per
Respon

 El president crida els catalans a votar sobre la independència per primer cop en la història del país
El decret s’inspira en la doctrina del TC per esquivar el veto

28/09/14 02:00 – BARCELONA – Odei A.-Etxearte

Barcelona. Política.“Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la història de Catalunya.” El 129è president de la Generalitat, Artur Mas, acabava de signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N: per primer cop els ciutadans són cridats a les urnes per decidir sobre la independència. La litúrgia de l’acte, senzill i solemne, bressolava el compliment d’un compromís electoral, ajustat al marc legal espanyol, i enceta una etapa desconeguda i plena d’incerteses per a una política catalana que ha deixat de mirar majoritàriament a Madrid i parla al món. Un cop publicats al DOGC el decret i la llei de consultes, la Generalitat va engegar la difusió institucional de la consulta. La campanya electoral comença avui. Continua llegint →

El Parlament reclama un referèndum sobre monarquia o república

Publicat el per
1

El Parlament de Catalunya ha aprovat la reclamació d’un referèndum sobre monarquia o república a l’estat espanyol just el dia que el nou rei Felip VI visitarà Girona. La petició, presentada per ICV-EUiA, ha prosperat gràcies als 33 vots afirmatius dels ecosocialistes, ERC i CUP i amb l’abstenció de CiU, PSC i Ciutadans. Només el PP ha votat en contra.

“Avui aquest Parlament connecta amb una demanda catalana, però també amb una demanda que ve d’arreu de l’Estat”, ha assegurat el president del grup d’ICV-EUiA, Joan Herrera, que durant la presentació de la moció, on també es lamenta el procediment d’urgència de la llei d’abdicació, ha avisat que a la resta d’Espanya comencen a haver-hi “signes de rebel·lió”. La diputada d’ERC Gemma Calvet s’ha sumat a la reivindicació del referèndum i ha advertit que “l’estat natural d’una democràcia madura és la república”, i que per això el seu partit treballa per una “república catalana”. També la diputada de la CUP Isabel Vallet ha parlat d’un estat espanyol “corcat” amb institucions “deslegitimades”, com la mateixa monarquia.

Per la seva banda, CiU ha fonamentat la seva abstenció en el fet de seguir una coherència respecte del que van votar al Congrés durant l’aprovació de la llei que regula l’abdicació. El diputat David Bonvehí ha subratllat, a més, que el debat entre monarquia o república no és el debat central a Catalunya, i ha reivindicat que res “ha de distreure” els catalans del procés de la consulta del 9-N. El PSC, que s’ha abstingut en tots els punts de la moció, ha tornat a posar sobre la taula que cal una reforma de la Constitució tant per resoldre la qüestió del model d’Estat com la del conflicte territorial. “És pràctic anar fent per fascicles una sèrie de conjuntes ciutadanes?”, ha preguntat el portaveu parlamentari socialista, Maurici Lucena. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha advertit a Herrera que si vol canviar el model d’estat primer ha d’aconseguir que dos terços del Congrés vulguin reformar la Constitució però que, mentre això no passi, “respecti” la democràcia.

El PP, doncs, s’ha quedat sol defensant una monarquia. Després de carregar contra uns partits que actuen “sota l’efecte” de Podem, el diputat Fernando Sánchez ha saludat el nou rei que avui visita Catalunya amb un “majestat, benvingut a casa” i “visca el nou rei”.

[ara]

Desmond Tutu: “No és bo intentar forçar la gent en una unió que uns no volen”

Publicat el per
Respon

“No és bo intentar forçar la gent en una unió que uns no volen. Se sent com un jou al voltant del coll […]. Això és el que estem veient. Si la gent senten amb molta força que volen sortir d’un país, llavors és molt millor escoltar-los i sentir-los, millor que forçar-los en una relació que no volen”. Són les paraules del clergue sud-africà Desmond Tutu, guardonat aquest dijous amb el Premi Internacional Catalunya 2014, preguntat pel procés català a TV3. La televisió pública ha ofert un avançament de l’entrevista que s’emetrà íntegrament aquest divendres al ‘TN vespre’, a partir de les 21 hores.

Tutu, que va obtenir el premi Nobel de la pau el 1984, va ser una de les figures centrals en la lluita per acabar amb la discriminació racial a Sud-àfrica. En l’entrevista reclama diàleg per desencallar la qüestió catalana: “Espero que vosaltres, a Espanya, sigueu prou adults com per veure que us heu d’asseure junts i escoltar-vos els uns als altres”.[….]

Pronoms relatius: que, què, qui, on

Publicat el per
Respon

Pronoms relatius:
Invariables: que, què, qui, on
Variables: el qual la qual, els quals, les quals. (serveixen de comodí excepte per a el relatiu que quan va sense cometes)
Relatiu neutre: la qual cosa, cosa que

Que:
Subjecte (el que fa l’acció): el meu company, que te exàmens, estudia molt
CD: el que la rep: Aclareixo les dubtes que van plantejar els estudians
CCT: afegeix una circumstància de temps: el dia 12, que vaig al metge, em caduca la targeta sanitària

Què: sempre darrere de preposició (a, amb, de, en, per)
C preposicional o circumstancial: La carta de què parlàvem estava damunt la taula

Qui: darrere de preposició en les oracions adjectives
CI: no coneixia al home a qui van trametre la convocatòria
Complement preposicional: la administrativa en qui confiava feia la feina
CC: els professors amb qui estudiàvem informàtica van comprar un ordinador.
Qui: en oracions substantives pot anar precedit de l’article o de les paraules aquell, tothom:subjecte: qui (el qui/aquell qui/tothom qui ) menja sopes se les pensa totes

El qual, la qual, els quals, les quals
Pot fer sempre de comodí de què i qui quan va precedit de preposició
Pot fer de comodí per al pronom que de les oracions adjectives explicatives però no en les especificatives.

El tècnics que treballaven a Beseit van signar l’informe
El tècnics els quals treballaven a Beseit van signar l’informe
El tècnics, els quals (que) treballaven a Beseit, van signar el informe (especificativa)

on:

  • Indica lloc
  • Només s’utilitza en oracions adjectives , i pot anar precedit de preposició: L’Oscar estiueja en un poble on es practica surf d’estel.
  • Equival a en què i al relatiu variable precedit de la preposició en : L’Oscar estiueja en un poble en què/ en el qual es practica surf d’estel.

funcions: CCL

El relatiu neutre: la qual cosa /cosa que El seu antecedent és tota l’oració anterior. El seu significat es això. La qual cosa pot anar precedit de preposició però cosa que no.
Van emplenar malament els impresos, la qual cosa (cosa que) va anular el procés.

 El relatiu possessiu: del qual/de la qual/ dels qual /de les quals

funcions: complement del nom

El que
el que <–> el qual
el que —-> allò que, això que, aquell que
La canonada per la que surt l’aire condicionat  es va espatllat -> la canonada per la qual

El que, la que, els que, les que Aquestes combinacions són correctes quan podem intercalar entre l’article EL i el QUE  el nom que volem substituir:

els impresos que tenia i els que em van donar .. -> els impresos que tenia i els impresos que em van donar.

Verbs de règim: demanen una preposició: jugar a, estar d’acord amb, confiar en

Verb + CD –> 95%

Verb + CI -> 5% (comunicar, telefonar, trucar, escriure, dir, agradar, apassionar, interessar, encantar, disparar)

Els secrets de la Gigafoto

Publicat el per
Respon

Si els participants a la Via Catalana hem trigat més de mig any a poder-nos buscar a la Gigafoto, la imatge panoràmica de més de 172.000 milions de píxels d’amplada que gigafotol’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha publicat aquesta setmana a la web http://gigafoto.assemblea.cat, és perquè confeccionar-la ha estat molt més complicat del que els organitzadors esperaven. Segons Galdric Peñarroja, coordinador del projecte a l’ANC, inicialment s’havia previst combinar les 112.000 fotografies -captades per 800 fotògrafs voluntaris- mitjançant aplicacions estàndard, però aviat es va comprovar que estan pensades per a altres situacions, com els paisatges estàtics i les imatges esfèriques. Per això a finals de setembre es va implicar en la Gigafoto el Vicorob, el grup de recerca sobre visió per computador i robòtica de la Universitat de Girona.

via-catalana-tram-26--116-2

Continua llegint →

Lletres L, L·L, i LL

Publicat el per
Respon

La ela geminada: No es pronúncia de manera  especial. Hi ha que memoritzar els noms més corrents:

  • Començats amb:
    • al·l– (hi ha unes 8 més derivats): al·legar, al·legoria, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lot, al·lucinació, al·lusió, al·luvió….
    • col·l– (hi ha unes 20 més derivats): col·laborar, col·lació, col·lagen, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lidir, col·liri, col·lisió, col·locar, col·loqui, col·lutori...excepcions: colesterol, coliflor, còlic, colom, cola
    • il·l– (hi ha unes 15 més derivats): il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·localitzable, il·lògic, il·luminar, il·lús, il·lusió, il·lustrar, il·lustre…
    • mil-  (hi ha unes 9 més derivats): mil·lenni, mil·ligram, mil·lilitre, mil·límetre, (però milió, miler, milionèsim)
  • Mots acabats en:
    • –el·la : aquarel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, legionel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la, salmonel·la, tessel·la, varicel·la…
    • –il·la: axil·la, clorofil·la, goril·la, papil·la, pupil·la, til·la, tranquil·la…..
  • Mots acabats en:
    • -al·lar, -el·lar, -el·lir, etc..: instal·lar,apel·lar,encaramel·lar,flagel·lar, rebel·lar, interpel·lar, pal·liar, pol·luir, repel·lir, excel·lir, expel·lir, putxinel·li,  cavil·lar, destil·lar, instil·lar, titil·lar, vacil·lar, anul·lar
  • Mots diversos…
    • ampul·lós, bèl·lic, cal·ligrafia, cel·la, cèl·lula, circumval·lació, corol·la, cristal·lí, estel·lar, excel·lent, fàl·lic, idil·li, intel·lecte, intel·ligència, libèl·lula, metàl·lic, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, rebel·lió, satèl·lit, sibil·lí, síl·laba, sol·licitar, taral·lejar, tel·luri, tortel·lini, tranquil·la, violoncel·lista, mol·lusc, coral·lins, pol·lució, impol·lut..
  • coses que va bé recordar:
    • No s’escriuen en ela geminada: alegria, celebrar, colesterol, colador, còlic,coliflor,cola,còlera,còlic,colom, elaborar, paralitzar, polèmic, salari, selecció, solució, ilota, mistela, ravioli
    • Atenció: miler, milió, milionèsim.. però mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre…

Mots derivats d’altres que porten l o ll: de palla, pàl·lid; de metall, metàl·lic; de nul, nul·la
Mots que es refereixen al pensament: intel·ligència, intel·lecte, excel·lent
També: bèl·lic, cal·ligrafia, cèl·lula, instal·lar, paral·lel, penicil·lina, satèl·lit, sol·licitar
Recorda: mil·lenari i mil·límetre, però miler i milió (els mots curts, només amb l)
LL o L?: motxilla, rellotge, xandall, porcellana, llicenciat, corall i cristall. Lingüista i lògic

Lletres B i V

Publicat el per
Respon

En els dialectes del català en què es pronuncien el mateix so per a les lletres b i v necessitem tenir algunes regles:

  • Escrivim b davant L i R: blau,  braç, llibre,moble, bloc, oblidar, cobla, abraçar, brusa, brivall, bresso
  • Escrivim v darrere N:  canviar, convertir, enviament, envestir..
  • L’imperfet d’indicatiu de la 1ª conjugació s’escriu amb v: menjava, portaven..
  • Les paraules que acaben en diftong tenen v  en els seus derivats: tou-estovar, blau-blavós
  • Les paraules que acaben en p, tenen els seus derivats una b: rep-rebut, llop-lloba
  • Fixa’t en aquest dos grups de consonants:
      • mb: ambients, assemblea, embolicar, comboi, vamba, reembors.. exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvirat
      • nv: canvi,enveja,

– Veure les discrepàncies  amb el castellà: advocat, canvi, corba, govern, endívia, haver…

i amb el francès: acabar, trobar, arribar, treball, sabó…(achever, trouver, arriver, travailler, savon)

– Mots catalanitzats: d’origen forà, han canviat la W per V: vamba, vàter, valquíria, sandvitx

(no catalanitzats: edelweiss, newton, swing, Wallis-talkie, waterpolo, watt i whisky)

Mots difícils Hi alguns casos en que l’escriptura de b/v no es manté en la mateixa família de paraules. son els anomenats pseudoderivats

abortiu
calb
corba,corbat
probable, probabilitat
hivern, hivernal
saber, saberut
labial
mòbil, mobilitat
provar		 avortar
calvície
curvatura,curvilini
prova,provar
hibernació
savi, saviesa
llavi
moviment,movible
probatori

Els pseudoderivats, derivats d’un mot llati, conserven la grafia llatina

 Primitius  Derivats  Pseudoderivats
avortar
calb
cervell
corb_adj
corb_ocell
deure
escriu
llavi
lliure
moure
provar		 avortament
calba
cervellet
corba
corbera
devia
escrivent,escrivà
llaviejar
lliurement
movia, moviment
emprovador,aprovar,
comprovable,provable
(que es pot provar)		 abortiu,aborció
calvície
cerebral
curvatura, curvilini
còrvids
dèbit
escriba
labial
llibertat, lliberal
automòbil,mòbil
probable, probabilitat, probatori

S’escriuen amb b: abans, acabar, Àlaba, arribar, automòbil, baf, baró, basc, beina, bena (tira de fil), berbena (planta), berruga, biga, Biscaia, bivac, bolcar, boleiar, bufeta, calb, comboi, corb, desimbolt, embenar, rebentar, rebolcar, riba, ribera, saba, sabó, treballador.

S’escriuen amb v: advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavall, civada, covard, Còrdova, endívia, envestir, escrivà, espavilar, Esteve, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, haver, javelina, l’Havana, llavi, núvol, pavelló, prevere, provar, raval, rave, rovell, savi, sivella, tàvec, taverna, travar, trèvol, vaixell, vedella, vernís, Vesuvi, voltor

Completeu els buits de les frases següents amb b/v.
1.Han impro…isat un en…elat annex al pa…elló d’esports per enca…ir tots els con…idats al congrés de tre…alladors socials.
2.El …ehicle del pilot ala…ès va …olcar al re…olt número di…uit en re…entar-se-li una roda del da…ant; així, eltrè…ol que duia a la si…ella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3.Ja cal que m’espa…ili si per les noces d’or dels a…is …ull lluir un figura …en es…elta.
4.L’ad…ocat de l’acusació va posar tra…es a l’hora d’admetre la gra…ació com a pro…a de la defensa en el casdels a…ortaments il·legals.
5.A…ans de ser…ir-nos la …edella amb fa…etes ens van portar una amanida d’endí…ies i ra…es amb un almí…ar que li dona…a un toc exòtic.
5. Completeu el text amb b/v (i prepareu-vos-el perquè us el dictin)
No sa…ia com ha…ia arri…at a la situació en què em tro…a…a: m’aca…a…a de separar, potser per a…orriment, per l’enyorança d’una altra època millor o, senzillament, perquè no el suporta…a. Si hagués de descriure què ha…ia influït a l’hora de prendre la gran decisió, pro…a…lement hauria d’esmentar les contínues infidelitats amb què l’Este…e m’ha…ia castigat des que ha…ia sa…ut com ha…ia condicionat el go…ern en la decisió de tancar nom…roses ta…ernes …asques. La intuïció em diu, però, que les nostres desa…inences es remunten més enllà, que potser ja naixeren quan ens …am conèixer mentre muntà…em a ca…all per aquella a…etosa del Montsen
Solució:
b_v

Científics veuen proper el col·lapse de la civilització industrial

Publicat el per
Respon

Un estudi finançat per la NASA conclou que l’explotació dels recursos i les desigualtats socials condueixen a la fi d’aquesta era en les pròximes dècades

Barcelona. (Redacció). – Va caure l’imperi dels egipcis, el romà, el maia, l’espanyol, el the gardianbritànic … i tot fa preveure que algun dia també s’ensorrarà la civilització industrial occidental . El problema no és tenir la certesa que algun dia arribarà aquest declivi, sinó que un estudi finançat per la NASA el situa per d’aquí a tan sols unes dècades, segons informa The Guardian . Els motius: una creixent i insostenible explotació dels recursos de la Terra i unes insuportables desigualtats socials entre rics i pobres.

El web del diari britànic explica que els processos del “auge i caiguda” dels imperis i civilitzacions són un “cicle recurrent a través de la Història” i assenyala que “fins i tot les civilitzacions avançades i complexes són susceptibles” de desaparèixer.

Després d’investigar els factors involucrats en la caiguda dels imperis i civilitzacions dels últims 5.000 anys, la investigació ha detectat els principals factors que influeixen en el “declivi d’una civilització i que poden ajudar a determinar el risc actual de col · lapse: població, clima , aigua, agricultura i energia “.

Aquests factors conduirien al col · lapse combinats amb altres dos de tipus social i que també són clau: “l’esgotament dels recursos per la tensió sobre la capacitat ecològica” i “l’estratificació econòmica de la societat entre elits [riques] i masses [pobres] “. La investigació conclou que “captant al detall la realitat actual del nostre món … ens sembla que serà difícil evitar el col · lapse”.

Encara que els investigadors consideren improbable que les elits permetin que es posi remei a la tendència actual que conduiria al col · lapse, el declivi de la civilització industrial es podria evitar si s’arribés a un equilibri en el qual “l’esgotament per càpita de la natura es reduís a un nivell sostenible i si els recursos es distribueixen d’una manera raonable i equitativa “.