El Tribunal Constitucional no ha admitido a trámite el recurso presentado por once consistorios aragoneses contra la Ley de Lenguas de Aragón. El pleno, de mayoría conservadora, desestima el recurso presentado por once ayuntamientos del PP y el PAR al considerar que el legislador autonómico «ha optado por no establecer directamente el ámbito territorial que abarcarían las distintas zonas de utilización de las lenguas protegidas». [….]

OPOSICIÓN DE PP Y PAR Los once municipios que presentaron este recurso –catalanohablantes a pesar de la oposición al término de los partidos que las rigen– son los de Fayón, Fornoles, Fraga, La Codoñera, La Ginebrosa, La Fresneda, Lascuarre, Nonaspe, Torre del Compte, Valderrobres y Aiguaviva. Todos ellos justificaban el recurso diciendo que invadía competencias de la autonomía local.

Competències de la autonomia local? ?? Això vol dir que es competència del senyor alcalde dir quina es la llengua que es parla a cada poble??? En qualsevol moment pot ixi un pregó que, per ordre del senyor alcalde es fa saber que la llengua que es parla a Fraga o la Codonyera es l’alemany. Estic conten que el govern Aragonès hagi tingut el valor de tirar en davant la llei llengües. Vull felicitar en particular a Marcelino Iglesias. Tindrà l’honor de passar a la historia d’Aragó, no com un president, això dintre unes quantes generacions ningú ho recordarà, sinó com el que va fer possible oficialitzar lo que era evident: que al Aragó a mes del castellà es parla aragonès i català.

L’entrenador del Girona (nascut a Mequinensa) es rebel·la contra les crítiques per respondre en català a la sala de premsa d’Osca.
El Girona ha guanyat al camp de l’Osca però l’alegria no ha estat total per l’entrenador del Girona, Raül Agné. Després del matx, a la sala de premsa, quan es disposava a respondre la primera pregunta en català, algun mitjà local ha mostrat la seva disconformitat amb aquest fet. Anteriorment, Agné havia respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.

Aleshores, Agné ha dit que ell respondria les preguntes en la llengua que li preguntessin, qüestionant, en espanyol, que «si fuera inglés, ¿podría hablar en inglés?». El tècnic s’ha trobat amb una nova mostra de reprovació dels periodistes locals, motiu pel qual s’ha aixecat de la sala de premsa i ha marxat. «No puc parlar en català? Pues no hay rueda de prensa», ha conclòs.

Sota l’epígraf «To be or not to be», la revista nord-americana Time ha elaborat un rànquing amb les deu nacions del món que tenen més possibilitats d’assolir la independència. El reportatge s’inscriu en la informació referent al referèndum per la separació de Sudan del Sud, que es va celebrar el passat 9 de gener.El País Basc hi ocupa el segon lloc [….]

No se en quin criteri està feta aquesta llista, però penso que els estats no tenen dret a voler-se perpetuar contra els desig dels seus habitants. Espanya es un estat format per Nacions que tenen  diferents llengües. Es far urgent  una normativa europea, o inclús internacional  que reguli la celebració de consultes d’autodeterminació del pobles. El nacionalisme te que ser consentit pels seus habitants no imposat  per les majories dominants.  Un país africà com Sudan ens està donant una bona lliçó de com es tenen que fer les coses.

Convergència Democràtica de la Franja, que va aparèixer en el panorama polític en les eleccions al Parlament Europeu, fa un pas més i ha anunciat que presentarà llistes en municipis de cinc comarques: la Llitera, el Baix Cinca, Ribagorça, Baix Aragó- Casp i el Matarranya. Tot i que encara no s’ha anunciat qui encapçalarà aquestes llistes i ni tan sols se sap en quines poblacions es presentaran candidatures, sí que són clars els objectius. La dirigent Marta Canales ha assegurat que el partit aposta per les polítiques ambientals, la cooficialitat del català i el desenvolupament d’un municipalisme amb més transparència. Canales assegura que el partit que dirigeix s’ha proposat tenir presència a tot el territori. [….]

Més del 80% dels votants de Sudan del Sud han expressat la seva opinió a les urnes sobre si volen que el territori s’escindeixi del Sudan. El percentatge garanteix la validesa del sondeig, que requeria un 60% de la participació. Aquest diumenge ha començat el recompte de vots i es preveu que els resultats es facin públics al principi del mes de febrer. Tots els sondejos apunten que la població del Sudan del Sud dirà sí a la independència, el que suposaria la creació d’un nou estat a l’Àfrica i l’emergència de la primera frontera no decidida per europeus. Els col·legis electorals van tancar portes aquest dissabte, després d’una setmana de votacions. [….]