Un sutil rastro une los atentados del 11 de septiembre de 2001 y el reciente y todavía vigente descalabro de la economía mundial. Lo desvela la periodista y economista italiana Loretta Napoleoni en su último libro, La mordaza. Las verdaderas razones de la crisis económica (Paidós), que llega ahora a las librerías tras el éxito de Terror Incorporated y Economía canalla, en los que analizó los beneficios perversos que ha tenido la globalización para el terrorismo y las grandes estructuras económicas. [….]

Les reflexions de Loretta les trobo originals i de una gran talla intel·lectual. Tot al contrari de les fem la majoria de la gent del nostre país. Aquí fem veure que pensem que la culpa de tot es de ZP e interna de Espanya. Quan tothom sap que es del propi sistema capitalista i afecta tan a Europa com EU. Una gran devaluació del euro em sembla una bona sortida i una idea brillant. Encara que les conseqüències per al capital seran doloroses i també per als treballadors.

Per a Xanth de 9:49: Tens raó en que el deute en dòlars seria mes cara. Però  si la majoria del endeutament es en deute publica i per tan en euros no hi ha dubte que una gran depreciació del euro la reduiria  no la quantitat llògicament però si el valor. Potser es la única sortida. Preparem-nos per aquest tipus d’enginyeria financera. No seria la primera vegada que s’utilitza

Angie, estic d’acord que l’euro caurà primer i es tindrà que devaluar moltísim, però al dolar no li quedarà mes remei que segui los passos del euro. L’endeutament americà es colossal. Els xinesos es negant a re-valoritzarà el yuan per a no perdre competitivitat i seguir creixent. Es el preu d’un mon globalitzat. Ahir sortia la noticia del sou dels treballadors de Taiwan muntant lo xisme d’Apple a 100 euros al mes. Llògicament això no es normal

 El presidente del PP, Mariano Rajoy, ha apelado hoy al espíritu de marzo de 1996, cuando «en momentos difíciles» los españoles otorgaron su confianza a José María Aznar para formar gobierno y se logró algo de lo que está convencido que se puede volver a hablar: «el milagro español». [….]

El miracle espanyol del 96 com diu Rajoy , te un nom en castellà es diu “ladrillazo”. Tothom pensava que aquesta gallina d’ous  d’or no podia morir. Aznar presumeix de superàvit sense analitzar que la majoria dels ingressos venien de la construcció i venda als amics d’empreses publiques. Aquí, aquells anys que enyora Rajoy,  vam construir mes que  Alemanya, França e Anglaterra juntes. Molts diners van venir de bancs alemanys, americans, i estrangers. Per això estan ara tan preocupats per recuperar-los. Jo també ho estaria.  No m’estanyaria gens , veure aviat, anuncis com aquest: “Es regala pis”

Atenas. (EFE).- El Parlamento griego aprobó una ley que reduce los ayuntamientos de 1.034 a 355, lo que supondrá un ahorro para las endeudadas arcas públicas de 1.185 millones de euros anuales. Los parlamentarios del oficialista partido socialista Pasok, junto a tres legisladores disidentes, votaron a favor de la normativa, que fue aprobada por 160 votos a favor, 124 en contra y una abstención [….]

Interessant reflexió la que la que suscita Grècia. Es clar que es tindrà que reconsiderà  la organització administrativa i territorial dels estats si es vol ser eficient. S’escomesa pels  ajuntaments perquè son els mes febles. Però hi ha tota una cadena de duplicitats: províncies, diputacions, excessives comunitats  autonòmiques.. i probablement estats- nació artificials..

L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies · Els Estats Units o França, molt més poblats, han descartat el model espanyol d’alta velocitat [….]

L’AVE ha sigut i es una inversió política. Els aspectes econòmics han sigut secundaris. Nomes es te que veure que el primer tram va ser    Madrid-Sevilla. El tram  Madrid-Barcelona s’ha produït 20 anys mes tard. L’enllaç en França encara està pendent. El desig de qualsevol polític de Madrid, de vertebrà el país fent  l’AVE entre la capital i la resta de ciutats del estat,  quadra en lo projecte de model que es te d’Espanya. Ara que la crisi prem i que els pressupostos tindran que tindre el vist i plau del Brucel·les, molts politics potser tindran que renunciar al somni de fe passar l’AVE pel seu poble.   

[….]

Los comentarios de la gente, da por sentado que la sentencia sobre quién es el propietario de unas obras de arte, que no habían interesado a Aragón hasta hace muy poco, será contraria a Aragón. Cualquier sentencia sensata implica conocer de que se está hablando, la historia de los hechos, testigos y pruebas. No se puede basar solo en que en Torre-Ciudad está enterrado el fundador del Opus Dei y que se necesita un museo cerca para potenciar al santo. El obispado de Barbastro debe pedir menos ayudas a Madrid y Roma y presentar más pruebas y argumentos que apoyen su petición. Aragón debe dejar de ver este pleito entre dos obispados, como si se tratara de una guerra entre dos países enemigos. Quien ha ido a ver estos retablos? Serán más fáciles de visitar estando en Barbastro que en Lérida? Por favor enterremos esta catalonofobia, solo propia de gente ignorante y fomentada por el españolismo más rancio

Les reflexions del president Pujol sobre el futur de Catalunya coincideixen amb un context de crisi econòmica i de mesures de xoc adoptades pel govern espanyol que, evidentment, centren bona part de la conversa amb l’AVUI.

Com valora les mesures adoptades pel govern de Rodríguez Zapatero?
Es poden discutir les mesures en alguns temes concrets, o parlar d’altres possibilitats que hi hauria, però que hi ha d’haver mesures d’aquest tipus, segur. Fixin-se que Zapatero està sota la pressió dels seus socis europeus, dels seus amics i de la situació econòmica espanyola, que és greu. No és que l’hi recomani ningú, és que la Unió Europea l’hi mana, i Obama també li diu: “Fes bondat”. [….]

El model d’Espanya és França. Que vol dir, primer, la màxima centralització de poder polític i econòmic, la màxima. I, segon, homogeneïtzació lingüística, cultural, de sentiment i de sentiments. Això ha estat el desig espanyol des del 1714 com a mínim, potser abans i tot, però hi ha hagut moments que ha afluixat, per la raó que sigui. I ara aquest desig ha reaparegut amb força.

No ho dubtis estimat Pujol, aquest desig ja be des del primer Trastamàra Ferran I al 1412, l’avi de Ferran II, “el catòlic”. Algun dia la historia demostrarà que la unió en castellà va ser l’única sortida que tenia per a salva la seva pell, ja que el poble català mai no el va acceptar

Peligran los diques. La dotación de un plan de estabilidad de 750.000 millones para avalar a los países más débiles de la zona euro, la intervención de facto de la política económica española por parte del Directorio Europeo (Alemania, Francia, Benelux y norte de Italia), las llamadas de teléfono del presidente de Estados Unidos y del primer ministro chino al palacio de la Moncloa pidiendo disciplina presupuestaria, y la consiguiente humillación pública de José Luis Rodríguez Zapatero, obligado a varar un plan de ajuste que dinamita su mandato, no han conseguido aplacar a los dioses que habitan en el Olimpo financiero. [….]

Sense que vulgui defensar a ZP,  algú creu sincerament  que en Rajoy,  per exemple,  no hagués sigut igual o pitjor ? Lo que està passant  es una senyal d’alerta molt seriosa a tot el sistema econòmic  capitalista. Si s’enfonsa Espanya desprès ve la resta d’Europa i a continuació EEUU.  S’ha d’aguantar com estem i, si hi ha sort,  potser amainarà el temporal. Catalunya pot tenir la seva oportunitat   per a traure’s  la pedra   del coll que portem penjada des de fa segles.