1. El nom: gènere

  1. El grup més nombrós de substantius afegeix una … a… al masculí per a formar el femení. (acadèmic acadèmica, promès  promesa, botiguer  botiguera, company companya )
  2. el acabats en òleg fan el femení en …-òloga->  antropòleg antropòloga, arqueòleg arqueòloga, biòleg biòloga, filòleg filòloga, anàleg anàloga
  3. Els masculins que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení: campió campiona, cosí cosina, guardià guardiana, xilè xilena.
  4. En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara essa, -ina o -iu:
    diaca diaconessa
    poeta poetessa
    duc duquessa
    alcalde alcaldessa
    batle batlessa
    comte comtessa
    diable diablessa
    hoste hostessa
    jutge jutgessa
    metge metgessa
    sastre sastressa
    tigre tigressa
    baró baronessa
    vampir vampiressa
    abat abadessa
    sacerdot sacerdotessa
    déu deessa
    ballarí ballarina
    gall gallina
    heroi heroïna
    tsar tsarina
    actor actriu
    ambaixador ambaixadriu
    emperador emperadriu
    institutor institutriu
  5. Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del masculí corresponent:
    ase somera, cavall egua, gendre nora, home dona, marit muller, oncle tia, pare mare, porc truja, boc cabra, ovella marrà.
  6. Canvien de significat segons el gènere: el fi, la fi… el són, la son… el llum, la llum.
    La fi de la pel·licula , el fi era aprendre
    tinc molta son, són les quatre
    apaga el llum, la llum del sol m’enlluerna
  7. Dubte…masculí, compte…m, corrent…m, senyal…m, llegum…m, costum….m, dent…f, pebre…m, front…m, avantatge…m, síndrome…f, aroma..f,
  8. Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
    el cap la cap
    el conferenciant la conferenciant
    el fiscal la fiscal
    el gerent la gerent
    el monarca la monarca
    Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida són invariables:
    el boletaire la boletaire
    el captaire la captaire
    el colombaire la colombaire
    el drapaire la drapaire
    un accionista una accionista
    el banyista la banyista
    l’humanista la humanista
    el fratricida la fratricida
    un homicida una homicida
    el parricida la parricida
    el suïcida la suïcida
    També són invariables els substantius provinents d’adjectius d’una sola terminació:
    el belga la belga
    el jove la jove
    el noble la noble
    el salvatge la salvatge
  9. Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
    abella abellot
    bruixa bruixot
    cabra cabrot
    merla merlot
  10. Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
    capatàs capatassa
    mestís mestissa
    gos gossa
    rus russa
  11. Hi ha un nombre reduït de noms d’animals que s’usen en un sol gènere i, si se’n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
    el rossinyol mascle el rossinyol femella
    la cadernera mascle la cadernera femella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.