La dièresi solament serveix per indicar que en una sil·laba no hi ha diftong. –> És fals ja que també indicar que cal pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi
Podem posar dièresi a sobre de una i/u precedida d’una g o una q + vocal. -> És fals, ja que només s’ha de posar si toca; per exemple: pasqua.
El grups gua/qua i guo/qua no porten mai dièresi –> És veritat ja que en aquests casos la u es pronuncia sempre i per tant no fa falta col·locar la dièresi.
Si podem accentuar no posarem dièresi. –> És fals ja que una paraula pot portar dièresi i accent. Per exemple qüestió.
La dièresi sempre es posa sobre la segona vocal. –> És fals. Per exemple qüestió. Es valid només per a diftong decreixents.canviï, estudiï, copiï,
Una paraula pot dur accent i dièresi. És veritat. Per exemple pingüí, diürètic
La dièresi sempre es posa damunt de la sil·laba tònica. ..> És fals. Per exemple diürètic,traïdor, veïna,
Els infinitiu no porten mai dièresi a la terminació. ..> És veritat. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir són excepcions, com ja hem estudiat : agrair, traduint, beneirà, produiria…
Si la forma singular d’un substantiu porta accent la plural pot portar dièresi. –> És veritat. Per exemple: país, països; suís, suïssa..
El futurs, condicional i gerundis dels verbs acabats en vocal+ir no poden portar dièresi.–> És veritat. veure punt 8. Són els anomenats fills i parents del infinitiu. Traduir, traduint, traduiré, traduiria
Les paraules que comencen amb un prefix que acaba que acaba en vocal i van seguides d’un mot que comença en i o bé u no porten dièresi. –> És veritat. son del tipus coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir, (mirar excepcions a la dièresi al punt Dièresi (1))
Un mot primitiu pot tenir un diftong i el seu derivat pot tenir dièresi. ?
