Els conceptes de essa sorda i essa sonora estan relacionats amb la vibració de les cordes vocals. –> veritable
Una essa sonora no es pot escriure mai en una c –> veritable (la essa sonora s’escriu amb la s o la z)
Una essa sorda no es pot escriure mai amb z —> veritable (la essa sorda s’escriu amb la s,ss,c, o la ç)
Tant la essa sorda com la sonora es poden escriure amb s –> veritable (casa, cursor)
Si la essa és sorda i l’escrivim després de consonant habitualment escrivim una s –> veritable (cursor, enfonsar, ..)
Si la essa és sonora i l’escrivim després de consonant podrem escriure una s. –> veritable (són els prefixos trans fons dins) (transacció, transitable, transalpí, enfonsar, endinsar)
Tots els prefixos doblen la essa si la paraula del darrere comença en essa. –> fals (entresòl, homosexual..)
A principi de paraula si la essa és sorda posarem s o c. Tenint en compte si la paraula en castellà porta s o c –> veritable (cert, cianur, salsa, sèrum..) atenció hi ha excepcions!!
Les paraules que derivien d’una altra es poden escriure acabades en anca o ança. –> Fals (enginy, enginyós).
Solament una trentena de paraules acaben en ç –> veritable (dolç, arboç, arç, atroç, audaç austruç…)
Si una paraula en singular acaba en s pot fer el plural en s o ss.—> veritable (pis->pisos; anís-> anissos).
Si una paraula acaba en ç pot fer el plural amb c o ç. –> veritable (braç->braços; dona feliç-> dones felices).
